L'Ajuntament de Vilallonga vol conservar les restes del Castell dels Moros i evitar que s'acaben desplomant. Aquest recinte emmurallat data del segle XIII, però es conserven molt pocs elements de la construcció original i els que han perdurat estan a la vora de l'enfonsament. En aquests moments només segueixen en peus alguns murs, un d'ells conserva encara els merlets (cast.almenas). La fortificació conta també amb un altre element millor conservat, un aljub. Tots aquests elements són els que es volen consolidar i evitar que el recinte acabe en la ruïna total. Per tot això, com va indicar l'alcalde de Vilallonga, Enric Llorca, es vol engegar una actuació d'urgència: «Volem que aquestes restes del castell, que formen part del patrimoni de Vilallonga, perduren». El primer edil va afirmar que la situació econòmica del Consistori fa inviable qualsevol actuació, per la qual cosa ha estat l'amo de la fortificació qui s'ha ofert a pagar aquestes obres d'emergència. Llorca va explicar que aquest recinte és propietat d'un veí de Vilallonga que, a més del castell, disposa dels terrens confrontants. El titular de la construcció medieval és Joan Electe Honrubia, va agregar l'alcalde: «Ha ofert uns 2.000 euros per realitzar els treballs urgents i evitar que els murs s'acaben caient i la població perdi un dels monuments més importants dels quals disposa».
Però abans d'escometre qualsevol intervenció per conservar els murs, el govern ha de posar-se en contacte amb el Consell, perquè l'àrea corresponent autoritze les obres de millora al Castell dels Moros. «No podem actuar sense el permís corresponent, ja que estaríem vulnerant les normatives sobre Patrimoni, per la qual cosa haurem d'esperar a comptar amb les autoritzacions per iniciar els treballs», va agregar Llorca. Per tot això, l'edil va assegurar que es realitzarà un informe de l'estat actual del recinte i de les necessitats que precisa per evitar que les restes es desplomin.
L'alcalde de Vilallonga va dir també que no és tasca fàcil impulsar una obra d'aquestes característiques al Castell dels Moros. El recinte està situat en una empinada lloma de 250 metres que forma part ja de la Serra de Gallinera. Per això, Llorca va assegurar que serà necessari estudiar com afrontar la intervenció, però que amb tota seguretat caldrà tirar mà de mètodes rudimentaris: «No serà fàcil pujar la sorra, la grava o l'aigua necessària per a la intervenció fins as Castell, per la qual cosa probablement s'haurà de fer mitjançant alguna tracció animal, com un ruc o una mula». Llorca va dir que el govern local està molt agraït a Honrubia per la donació de prop de 2.000 euros per consolidar els murs. Aquesta restauració permetrà afermar l'estructura que es conserva i evitar que el pas del temps acabi amb aquestes restes medievals. De fet, alguns experts consultats, com Òscar Martí, asseguren que, de no actuar-se amb urgència, «un mínim temporal de vent pot derrocar els murs». També va apuntar que la part millor conservada del Castell dels Moros està en l'entramat interior, on s'aprecien les quatre parets d'alguna de les estades. Però, sens dubte, l'espai que millor ha suportat el pas del temps és l'aljub, on s'emmagatzemava l'aigua de pluja, encara que en ell també s'haurà d'actuar per consolidar-ho. Les primeres notícies del castell es remunten al segle XIII, quan la fortalesa va ser donada al cavaller basc Diego López d'Haro. Després va tenir diversos amos, com Jaume I, qui ho va cedir a Arnau de Romaní, en 1269. Després d'això ha passat per diverses mans. Entre els seus propietaris figuren Joan Llansol, Pere Franquesa, secretari de Felipe II, que va convertir la Vall de Vilallonga en baronia. Posteriorment, va ser confiscat per Felipe IV, que ho va vendre el senyoriu al Ducat dels Borja de Gandia, segons el llibre 'A un tir de pedra', d'Òscar Martí.
www.lasprovincias.es
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada