Presentació del llibre "No mataràs" de Víctor Labrado.

L'Ajuntament de Bellreguard aprova per unanimitat nomenar Fill Predilecte al etnòleg Joan Pellicer.

La Corporació municipal de Bellreguard ha aprovat per unanimitat en la seva última sessió plenària que el metge, etnòleg i botànic Joan Pellicer sigui nomenat Fill Predilecte de Bellreguard a títol pòstum. El procés comença amb l'inici de l'expedient perquè es produeixi aquest nomenament que constituirà el primer d'aquesta naturalesa en el municipi, després que fa uns mesos s'aprovés per ple el Reglament d'Honors i Distincions de Bellreguard. L'expedient serà resolt abans del proper mes de març, per celebrar llavors l'acte de nomenament. 

Joan Pellicer, va néixer a Bellreguard en 1947 i va morir en 2007. Està considerat com el naturalista més rellevant de la Comunitat des de Cavanilles.

www.radiogandia.net

En defensa dels estúpids.

Quan vaig llegir les “Lleis fonamentals sobre l’estupidesa humana” de Carlo Maria Cipolla em va semblar un assaig molt intel·ligent però, d’alguna manera, també em resultà una teoria inquietantment incompleta, ja que no revelava l’origen de tal qualitat humana. Aquest dubte m’ha preocupat durant molts anys, més que res per saber quina és la via de contagi i, per extensió, la dosi que jo mateixa havia pogut acumular en la meua pròpia persona.

Cipolla -recorde- es centrava en l’estúpid dret i fet, sense entrar en la seua gènesi. Teoritzava magistralment i lliure de qualsevol indici de malícia, per tal d’arribar a les següents conclusions (altere ordre i afegisc exemples):

1. Una persona estúpida és, per definició, aquella que causa dany a una altra o a un grup de persones, sense obtindre, al mateix temps, un benefici per a si mateixa, o inclús, tot obtenint un perjudici.

2. Sempre se subestima el nombre d’individus estúpids que circula pel món.

3. El fet que una persona siga estúpida és independent de qualsevol altra característica com ara la bellesa, la intel·ligència matemàtica o l’habilitat de pelar una taronja i aconseguir una pela llarga i ininterrompuda.

4. L’estúpid és més perillós que el malvat, és a dir, que aquella persona que actua sempre en benefici propi encara que això reporte un perjudici per a l’altre.

Entre línies, vaig arribar a sentir el riure irònic i acusador Carlo Maria tot fustigant les manades d’estúpids terrestres després d’haver revelat al món els seus més íntims secrets.

Però, què impulsa els estúpids a ser-ho? D’això l’assaig de l’italià no en treia res clar, i això em mantenia preocupat. A priori, hauríem d’entendre que per tal de produir un perjudici a un altre, havia d’haver-hi una voluntat expressa i malèvola de fotre, de fer infeliç a algú, i més, quan s’endevina aquesta voluntat en les mateixes paraules d’un l’estúpid. 

Per fortuna, i no amb poc esforç, he albirat la clau sobre l’origen de l’estupidesa. Quasi a cinquanta anys he tingut una revelació talment com si fos un d’aquells grecs que badaven abstrets i avorrits fa dos mil cinc-cents anys; i ha sigut un veritable alleujament: ningú no és estúpid perquè vol sinó perquè ho ignora, ja que tan sols obra malament l’ignorant. I amb això no hi ha diferències, tant ho pot ser un acomodador de cinema com un catedràtic de Física Aplicada. Si la virtut és el coneixement, l’estupidesa és la ignorància.

L’estúpid no és conscient de la seua pròpia estupidesa i això li suposarà un misteri inescrutable al llarg de la seua vida. I aquesta inútil descoberta m’ompli de felicitat, em descarrega de l’àrdua i sistemàtica tasca d’odiar a desconeguts, coneguts i saludats quan els trobe sospitosos.

Joan Ll. Mollà

S'obri la rotonda del Camí de Xeraco-La Pelleria.

Presentació de "El Baró de Foc" d'Isabel Canet.

Divendres 11 de desembre a Xeresa.

Solidaritat i pastissets de verdura.

Existeixen algunes teories científiques que intenten explicar allò que es coneix com a compatibilitat de caràcters, és a dir, l’afinitat que sorgeix entre les persones d’una forma tan misteriosa com real. Aquesta qualitat de sentir estimació o rebuix instantani cap a algú que acabes de conéixer jo l’he experimentada sovint, i amb el temps, he aprés a confiar en aquest pressentiment que, de fet, fa que m’aproxime o m’allunye de certes persones.

Això mateix és el que m’ha passat amb Casimir Romero, mestre acabat de jubilar, orïund de Terrateig, encara que em fa l’efecte que està repartit en cos i ànima per mitja Vall d’Albaida. Fins ara tan sols el coneixia de llegir els seus escrits gastronòmics quan he tingut la sort de què em caiguera algun a les mans. Ara, fa pocs dies, he tingut la possibilitat de conéixer-lo personalment en una xerrada que va impartir sobre “El menjar de la fam”, títol també d’un llibret que publicà l’any dos mil. 

Prompte salta a la vista que Casimir és un home singularment il·lustrat amb la qualitat afegida de ser planer; intenta mimetitzar-se amb el color dels bancals, dels marges i amb molts altres detalls del paisatge que a la majoria ens passen desapercebuts. Potser per això, el seu discurs és pròxim i intel·ligible, perquè conta les coses com les ha viscudes o com les ha sentides contar, amb un respecte quasi beatífic. 

En aquella xerrada explicà anècdotes tan potents com els remeis que utilitzaven els pobres de la postguerra per tal de combatre les malalties carencials dels infants. Remeis que, de bon tros, resultarien ser més un conjur contra la desesperació que una medicina efectiva contra la misèria. Tal era el cas de donar a beure aigua on s’havien deixat rovellar claus per a combatre l’anèmia, o corfa d’ou xacada i dissolta en l’aigua de la botija, per tal d’enfortir els ossos dels xiquets raquítics.

També va parlar llargament de les herbes mengívoles, de com s’havien de recol·lectar, netejar i preparar. I com a bon empirista aprofundí en el tast de cada planteta, en saber quines eren les seues parts més profitoses i quines eren les altres que calia desestimar. Teoritzà sobre l’amargor de la cama-roja i sobre la finor de l’herba dolça, de l’engany que resultava -per al profà- menjar “arròs amb conillets” que, dissortadament, mai no duia carn sinó una herba del mateix nom. Elogià els humills pastissets de verdura sempre adobats amb allets i algun peix salat com ara l’abadejo, les anxoves o el capellà; redescobrí les virtuts de l’ortiga i les seues millors combinacions, etcètera.

Mentre l’escoltava, jo endevinava la mateixa passió, el mateix seny que he albirat cada vegada que vaig sentir Joan Pellicer. I amb aquesta modèstia heretada del camp, Casimir parlà d’un món més just i solidari, de com hauriem d’agafar tot allò que de bo ens havien ensenyat els nostres predecessors perquè el seu patiment no hagués sigut debades. El d’ells, era un món on s’esperava el vital canvi de les estacions per a descobrir i re-col·lectar les herbes mengívoles, en les quals huríem de endevinar quelcom que transcendeix la mera i corpòria nutrició. 

Malauradament, l’escenari de la ruralia ara ha canviat i per això ha de parlar-se’n als lli-bres i les escoles perquè aquesta està en greu perill d’extinció. No debades, deia també Joan Pellicer que, quan moria un pastor, un llaurador o un artesà vell era com si es cre-mara despietadament i irremeiablement una valuosa biblioteca. 

Casimir, en definitiva, és una d’aquelles persones que quan tinc a prop fa que s’apaivague el meu escepticisme genètic i aquestes bones vibracions, aquesta bona ona, no sé si la pot explicar només una limitada teoria científica.

Joan Ll. Mollà

Xeraco no autoritzarà bous al carrer ni embolats.

L'Ajuntament de Xeraco no autoritzarà 'bous al carrer' ni 'embolats'. La corporació municipal ha aprovat en l'últim plenari, amb els vots a favor de les formacions del govern (PSOE-Compromís i Canviar Xeraco), i l'abstenció del PP, la moció proposada i presentada per Canviar Xeraco perquè el municipi es declare contrari al maltracte animal.

La moció, que ha estat consensuada entre els socis de govern, no permet l'autorització d'espectacles taurins en el municipi, com els 'bous al carrer' o el 'embolat'. Segons ha explicat el portaveu de Canviar Xeraco, Iván de los Angeles, amb la moció no solament pretenen prohibir aquests espectacles sinó "potenciar activitats que no contemplen sofriment animal". Al principi, aquesta moció va ser deixada sobre la taula, a proposta de l'alcalde, Francesc Serralta (Compromís), perquè fos redactada de nou amb un caràcter més concret i "menys ambigu en alguns punts". Després de l'aprovació per plenari, De los Angeles ha mostrat la seva satisfacció perquè és un "exemple de com es pot arribar a un consens en un govern plural amb plantejaments diferents".

www.levante-emv.com

Xeresa aprova una rebaixa de l'IBI del 3% que no entrarà en vigor fins a l'any 2017.

El plenari de Xeresa va aprovar en la sessió d'aquest dijous una rebaixa de l'Impost de Béns Immobles (IBI) d'un 3%. Aquesta bona notícia per als veïns de la localitat no es consumarà fins a l'exercici de 2017, ja que el consistori no ha pogut impulsar una rebaixa per al proper 2016. La mesura va anar endavant per unanimitat, amb els vots dels set edils de Compromís i els quatre dels regidors del Partit Popular. L'alcalde de Xeresa, Tomàs Ferrandis, va explicar que el seu desig hagués estat executar aquesta rebaixa per 2016, però que la situació financera del consistori l'hi ha impedit.

El primer edil va indicar que durant el proper exercici el govern ha de fer front a diverses obligacions econòmiques, per la qual cosa no era viable impulsar una reducció d'impostos per 2016. Entre elles va destacar el pagament de 85.000 euros del préstec del Fons de Proveïdors o l'abonament de l'extra del 2012 als funcionaris. A més, el municipi ha d'augmentar els seus ingressos en uns 58.000 euros per complir amb el pla d'ajust.

A tot això, Ferrandis va agregar que la població ha vist minvats els seus ingressos en els últims anys, a causa de les retallades dutes a terme per l'Estat. En aquest sentit, l'edil va apuntar que les partides que rep la localitat de la seva participació en els tributs han caigut un 25%.

«Des de l'any 2010 aquests ingressos han anat descendint, per la qual cosa la capacitat d'actuació econòmica s'ha vist també reduïda», va afegir. La rebaixa de l'impost aprovada pel plenari de Xeresa té com a fi evitar l'impacte de l'augment cadastral. Ferrandis va explicar que una ordre del Ministeri d'Hisenda, que conclou en 2016, va elevar el valor dels habitatges en aquells municipis en què la revisió s'havia fet abans de 2006, amb la finalitat de recaptar més. Això va generar que a Xeresa s'hagi augmentat el valor cadastral dels immobles, alguna cosa que es vol contrarestar baixant la part local de l'IBI. En aquests moments els veïns paguen els seus tributs a raó de un tipus impositiu del 0,74%, però el plenari va aprovar reduir-ho al 0,72%. Amb això, s'aconseguirà minimitzar l'augment previst per al proper exercici i que suposaria un 10%. Així, amb la rebaixa del tipus local, la taxa urbana es reduirà «un 3%» i els veïns no percebran aquest augment decretat per Hisenda i que pagaran per última vegada. Xeresa també ha de retornar 39.000 euros a l'Estat, ja que el ministeri es va equivocar en la previsió d'ingressos de quatre anys i va abonar a moltes poblacions més diners del que li corresponia.

www.lasprovincias.es

Programa Xarxa LLibres.

S’informa a les mares i pares de l'alumnat d’Educació Primària i Secundària que des del 26 de novembre està disponible el formulari electrònic de les famílies per a fer la sol·licitud de participació del programa XARXA LLIBRES.

La documentació que s’ha de dur a l’Ajuntament és :

- el formulari que apareix en la web www.ceice.gva.es/xarxallibres degudament emplenat

- justificant de pagament (factura o justificant de l’Ampa) per la compra dels llibres

Les persones que no puguen accedir al formulari poden passar per l’ajuntament arreplegar-lo
El termini per a entregar tota la documentació és de l’1 al 14 de desembre

Ajuntament de Xeresa.

Demà divendres a Potries: Presentació del llibre de Victor Labrado "No Mataràs".

Conocatoria de plenari ordinari a l'Ajuntament de Xeresa.

Alcoi i Gandia s'uneixen per recuperar la via verda del tren Xixarra.

Alcoi i Gandia s'uneixen per reactivar el consorci que recupere la via verda de l'antic tren Xixarra. El 16 de gener està prevista una reunió del consorci per engegar el projecte i buscar finançament en la Fundació Vies Verdes i el Ministeri de Foment. L'alcaldessa de Gandia, Diana Morant, subratlla que el projecte, a part de rehabilitar el traçat, implica dotar-ho de serveis per al seu ús turístic.

El projecte, segons el treball realitzat en 2005 per l'enginyer Alfonso Jordà, té un cost de 9,2 milions i preveia l'ampliació de l'itinerari a Alacant, a través de la Foia de Castalla, i a Villena, a través d'Agres i Alfafara. L'alcalde d'Alcoi, Antonio Francès, entén que són projectes concrets com aquest els que han de donar sentit a la unió de les Comarques Centrals. La via verda que transcorre entre Alcoi i Gandia té una longitud de 53 quilòmetres.

Audio
http://radioalcoy.com/Home/Player/11661
www.radioalcoy.com

Records.

A poqueta nit torne a peu a casa. Camine per la vorera remullada de la boira de novembre. Barrejada amb la humitat, retrobe un flaire de carabassa torrada que s’escapa d’una casa. Imagine la carabassa acabada de treure del forn, en la seua llanda, al damunt del banc de la cuina, amb la dolçor caramel·litzada tot daurant les dues mitges planes.

Aquest encontre sensorial em fa pensar en flaires adormits, desapareguts. El fum de la llenya de pi que calfava el forn de la ti Amparo, al carrer Pocotrigo, que s’enlairava també entre la rosada emblanquinada amb la llum dels fanal arcaics; la tirera de cassoletes amb els fesols bullits per a sopar o les torrades amb oli, sucre i canyella dels esmorzars.

Em ve també al cap l’olor anisada dels migdies als Quatre Cantons, quan encara hi era el bar de Llorca; davant del qual les mobilettes dels jornalers s’arrengleraven immòbils com els pacients cavalls mecànics enfront d’un saló del far-west rural.

El que més m’agradava quan tornava els caps de setmana a casa dels avis era sentir l’olor del fum hivernal, de la llenya de taronger que cremava a la llar, l’aroma de la sutja dipositada a la xemeneia en un procés quasi tan lent com el que forma les estalactites. El fum de la casa impregnava suaument el matalaf de borra en el qual m’enfonsava tots els caps de setmana en el meu minúscul paradís… el perfum que feia la cambreta amb les creïlles i les cebes escampades perquè no es podriren.

També recorde l’olor de treball del iaio Lluís que sempre m’alçava a l’aire quan tornava a casa i em deia: “xe!, el meu Pernales”.  L’efluvi del putxero dels diumenges, de la tasseta de caldo que treia l’àvia a mitjan matí perquè desdejunara sucant-hi pa.

Recorde l’olor de casa vella i tan humil de l’àvia Maria, la sentor forta del Zotal amb què desinfectava el corral sempre amb algun gos d’hoste. D’ella vaig heretar la convicció de creure que “qui no s’estima els animals, tampoc no s’estima les persones”.

Recorde l’olor de café acabat de fer que totes les vesprades, cap a les cinc, omplia la casa del meu amic Josep, una olor que de vegades crec descobrir encara hui a l’escala de la meua pròpia casa.

Tan sols per tot això, em paga la pena encendre la meua llar i deixar que s’escampe el fum dolç dels arbres fruitals pel cel obscur de novembre. Qui sap si demà, el que hui és només fum, siga per algú un record.

Joan Ll. Mollà

Gabriel Garcia Frasquet, premi GRG en la categoria de Cultura i Investigació.

En la vespra de la celebració de la 6ª gala de premis Grup Radio Gandia, hui volem apropar-los una mica més a la figura de Gabriel García Frasquet, que ha estat reconegut pel jurat en la categoria de Cultura i Investigació. El currículum del professor García Frasquet és inabastable. Té diverses titulacions acadèmiques i ha anat ascendint en la seva carrera professional, malgrat que ell, que sempre s'ha caracteritzat per la seva humilitat i la seva senzillesa, assegura que, abans de res, se sent mestre. A més, Garcia Frasquet ha exercit com a director del CEIC Alfons El Vell durant 17 anys, des de 1995 fins a 2012. La seva brillant carrera comença ja de petit, quan era un àvid lector, alguna cosa que, segons assegura, ha estat fonamental i ha marcat en la seva trajectòria.

Audio
http://www.radiogandia.net/images/stories/audio/alacarta/Cortes/1547-gabriel.mp3

Diversos recol·lectors de cítrics denuncien la situació d'explotació a la qual els sotmeten algunes empreses.

L'inici de la campanya citrícola a la comarca de la Safor ja s'ha saldat amb diverses denúncies de treballadors que han acudit als principals sindicats de la comarca per explicar la seva situació laboral, que tant CCOO com UGT qualifiquen de “autèntica explotació”. El secretari d'Organització d'UGT, Pepe Esteve, ha relatat a Radio Gandia SER que alguns treballadors contractats a través d'empreses de Treball Temporal per recol·lectar cítrics reben per cada hora de treball al voltant de 2 o 3 euros, malgrat que els sindicats i la patronal ja van estipular el sou a percebre per aquests empleats a través d'un conveni. D'altra banda, malgrat que el seu contracte estipula un determinat nombre d'hores de treball, acaben realitzant més hores de les conveniades.

Segons Esteve, aquesta contractació fraudulenta afecta a una empresa important de la zona, al mateix temps que denunciava que aquesta i altres mercantils s'escuden en les ETT’s, que són les que realitzen les contractacions dels recol·lectors, per evitar qualsevol responsabilitat. Pepe Esteve ha reconegut que la Direcció general de Treball està implicant-se en aquest assumpte i de fet, la directora general de Treball i Benestar Social, Cristina Moreno, ha assegurat que van a proposar sancions més altes per a aquelles empreses que facen il·legalitats, atès que, no només estan realitzant un frau als treballadors i a la Seguretat Social sinó també una competència deslleial a aquelles empreses que sí compleixen amb les condicions salarials i laborals de les persones contractades. Pepe Esteve reclama a més que hi haja una responsabilitat penal per als empresaris que infringeixen la llei.

www.radiogandia.net

El proper dijous dia 19 a la Biblioteca Central de Gandia.

Sanció exemplar d'Inspecció de Treball a “Vicente Giner, SA”, magatzem de cítrics per cisar als seus operaris en el salari i obstruir a aquest organisme.

Segons ha pogut saber aquest diari en fonts del sindicat Comissionis Obreres de la Safor, la Inspecció de Treball de València ha proposat una sanció econòmica exemplar, que podria arribar als 30.000 euros, a l'empresa de Beniflà “Vicente Giner, SA”, magatzem de cítrics, després de les denúncies d'alguns treballadors que acusaven a la mateixa de cisar en el pagament dels seus sous, en ocultar i manipular les dades dels quilos de taronja recol·lectats pels denunciants; es tracta d'una pràctica prou estesa en el sector, segons afirma el responsable sindical Josep Antoni Carrascosa. Després de la visita d'un inspector de Treball a la seu de l'empresa, se li va intentar enganyar per part del cap de Recursos Humans i després, després de ser requerida la documentació en la Delegació Provincial de València, l'empresa va al·legar que l'havia perdut. Per la qual cosa, segons l'expedient administratiu al que ha tingut accés aquest diari, es procedeix a la referida sanció.

www.saforinformatiu.es

Enric Lluch i Gemma Lienas guanyen el premi Ciutat d'Alzira de narrativa infantil i juvenil.

Ja s’han conegut el nom dels guanyadors dels guardons juvenil i infantil dels Premis Literaris Ciutat d’Alzira 2015. El jurat ha decidit premiar Gemma Lienas amb el XX Premi Fundació Bancaixa de Narrativa Juvenil, per l’obra La venjança dels panteres negres, i Enric Lluch amb el XX Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre, per Mònica, Tonet i l’home que sabia fabricar flautes de canya. Així mateix, el jurat d’ambdues modalitats ha decidit declarar finalistes les obres El tresor de Karim, de Jesús Mollà, pel que fa a narrativa juvenil, i El bolígraf de Higgs, de Rubèn Montañá, en narrativa infantil. El jurat del XX Premi Fundació Bancaixa de Narrativa Juvenil –dotat per la Fundació Bancaixa amb 16.000 €­–, format per Ramón Ferrer, Gonçal López-Pampló, Isabel-Clara Simó, Bernat Santabasilisa i Aida Ginestar, ha destacat  de l’obra de Liena el “seu sentit del ritme, l’empatia que generen els personatges i el desafiament moral que planteja la història”. La venjança dels panteres negres presenta el relat de quatre personatges ben diversos que, a poc a poc, van enllaçant les seues històries. Òscar és un adolescent sense perspectiva de futur ni il·lusió si no fóra per la seua germana, Mabel, i pels col·legues de la banda, que el fan sentir part d’alguna cosa. En canvi, Baldo, el líder dels Black Panthers, és violent i seductor, i té un objectiu clar: carregar-se Daniel, el traïdor que fa un any el va denunciar i va fer que l’inspector López l’humiliara davant dels seus. Després d’haver fugit de la ciutat quan van passar els fets, Daniel es veu obligat a tornar. Qui el trobarà primer, l’inspector López o «els panteres»?

Gemma Lienas (Barcelona, 1951) és autora de més de noranta títols per a tots els públics, com ara Vol nocturn o El final del joc, per a adults; El diari lila de la Carlota, Així és la vida, Carlota, Bitllet d’anada i de tornada o El rastre brillant del cargol, pel que fa als joves, o les sèries Emi i Max, La Tribu de Camelot o La fada Menta, per als més menuts. La seua obra, traduïda a deu llengües, ha sigut distingida amb els premis Andròmina de Narrativa, el de les Lletres Catalanes Ramon Llull, el de la Unesco per a la tolerància, la Menció d’honor del IBBY, The International Board on Books for Young People, l’Odissea, així com amb la medalla Francesc Macià al Treball de la Generalitat de Catalunya. Per la seua banda, l’obra El tresor de Karim, de Jesús Mollà, ha sigut finalista de la modalitat juvenil. L’obra ens transporta al Mediterrani a les acaballes del segle xvi, quan els pirates nord-africans atacaven les costes valencianes, els moriscos començaven a ser repudiats i la ciutat d’Alger s’enriquia amb el comerç de captius i esclaus. Jesús Mollà Castells (Tavernes Blanques, 1961) compagina la tasca docent amb la literatura. Ha guanyat el Premi de Narrativa Infantil Vicenta Ferrer i el Premi de Teatre Germà Montaner.

Mònica, Tonet i l’home que sabia fabricar flautes de canya, d’Enric Lluch, ha sigut l’obra escollida pel jurat del XX Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre ‒format per Bernat Bataller, Josep Lluís Doménech, Francesc Puigpelat, Josep Millo i Aida Ginestar‒, guardó dotat amb 2.500 € per Edicions Bromera, pel “seu plantejament, realista i molt lligat a l’actualitat, així com per la seua capacitat de reflectir l’univers infantil”. Mònica i Tonet coneixen casualment Modu, un senegalès que viu en un molí abandonat. Ben prompte s’adonen que la manera de sobreviure del jove guarda poca relació amb les opinions i les reaccions d’alguns adults que coneixen, i decideixen ajudar-lo, encara que no sempre de la manera més encertada. Els dos xiquets viuran la realitat més crua a la qual s’enfronta Modu i altres immigrants quan la policia els obliga a anar-se’n per no tenir la documentació. Abans, però, Modu els regalarà a cadascú una flauta de canya, capaç de destil·lar una música extraordinària, i una pedra preciosa amb grans poders.

Enric Lluch (Algemesí, 1949) és autor d’un centenar de llibres, la major part dedicats als infants i joves. La seua obra ha estat reconeguda amb premis com el Barcanova, el Joan Amades, el Far de Cullera, el Samaruc, el de la Crítica de l’IIFV, el Ciutat de Sagunt o el Ciutat de Torrent. Pertany a l’AELC, al PEN Club, és membre de la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura i, des de 2014, també del Consell Valencià de Cultura. Va rebre el I Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre el 1996 amb L’àngel Propulsat i el dimoni Emplomat, guardó que torna a rebre ara per Mònica, Tonet i l’home que sabia fabricar flautes de canya.  El jurat del Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre també ha volgut destacar com a finalista el relat El bolígraf de Higgs, de Rubèn Montañá, una novel·la que barreja humor, aventures, ciència-ficció i, fins i tot, algun plantejament filosòfic. Rubèn Montañá (Badalona,1983) ha estudiat Arts Gràfiques i Disseny, i és llicenciat en Art Dramàtic. És membre fundador de la companyia EGOS teatre i, com a escriptor, ha guanyat el Premi Josep Maria Folch i Torres i el Barcanova, entre altres.

Els guanyadors de totes les modalitats rebran el trofeu dissenyat per Manuel Boix el proper 13 de novembre, durant el transcurs de la tradicional gala de lliurament dels Premis Literaris Ciutat d’Alzira.

www.laveupv.om

Independència.

Depenc del cotxe per anar a treballar, d’un motor ben enllestit i del ben dipòsit alimentat. Depenc de què ara fa, exactament, cent cinquanta milions d’anys hi hagué un mar que, en desaparéixer, deixà soterrades tones i tones de plàncton i algues. Depenc del temps que començà a obrir els ulls a la llum quan encara no existien els rellotges.

Depenc de la suor de miners que escorcollen la pell de la Terra tot buscant minerals i de l’intel·lecte d’altres que converteixen les roques en canonades gegantines d’acer que s’encreuen rectes i tortes en un laberint indesxifrable de trajectòries pel món.

Diuen també que depen dels eixams d’abelles, del vent invisible que engronsa les flors i les fulles i dels impactes de meteorits pretèrits i futurs; de les marees que mai no he vist en la petita platja que conec.

Depenc de la sal de l’aigua i d’altres elements invisibles i vitals. Depenc de l’ànim del Sol, del creixement de vegetals que viuen en paratges ignots. Depenc de mecanismes i engranatges, del negre de fum que fou la tinta primigènia i de pensaments dibuixats amb lletres sobre papers; de l’aigua convertida en saliva i de la saliva convertida en verb i aquest en moviment.

Depenc del rastre deixat a l’éter per desconeguts i per l’empremta que deixaran aquells que encara no són nats. Depenc del món material i de les raons que vull entendre de l’immateral. Depenc tan sols d’una part que batega regular sota l’influx de la sort.

Joan Ll. Mollà

Waldo i Moltó disputen la gran final del Individual de Raspall a la Llosa de Ranes.

L’edició número vint-i-nou del Campionat Individual de Raspall Professional – Trofeu President de la Generalitat Valenciana finalitzarà demà dissabte a partir de les 18:00 hores al trinquet de la Llosa de Ranes amb la gran final que enfrontarà al deu vegades campió de la competició, Waldo d’Oliva contra el futur de la modalitat i un dels jugadors més en forma del món professional, Moltó de Barxeta. El trinquet de la Llosa de Ranes serà l’escenari on es decidirà el torneig manomanista més important del Raspall, amb el duel esperat per tots els aficionats a l’inici del campionat, ja que s’enfrontaran els dos gran favorits de la competició i dos dels jugadors amb més rellevància en el món professional del Raspall, que representen el passat, present i futur de la modalitat.

Waldo Vila Gilabert (27/12/1978), disputarà demà al trinquet de la Llosa de Ranes la seva dotzena final del Individual Professional, de les quals ha guanyat un total de onze, perdent únicament la primera que va disputar l’any 1999 amb vint anys. Aquesta final es una gran oportunitat per a Waldo per igualar els 11 títols que va aconseguir Álvaro en l’Individual d’Escala i Corda, i d’aquesta forma igualar un registre històric com a jugador amb més títols dels Individuals Professionals de Pilota Valenciana, inclús aquesta xifra podria superar-la si aconseguirà guanyar aquesta i una altra edició del torneig.

Respecte al trinquet de la Llosa de Ranes, aquest ha albergat en la seua historia tres finals del Individual de les quals Waldo ha disputat i guanyat dos, per lo tant es un recinte molt conegut i propici per al rest d’Oliva. El seu rival en la final Moltó, tindrà de sobreposar-se a la seua inexperiència en aquest tipus de partides amb tanta rellevància i fer front al millor jugador de l’historia de la modalitat. A pesar de tots aquests factors, els entesos de la modalitat pensen que el rest de Barxeta és un dels pocs jugadors que poden fer front a Waldo i superar-lo a una única partida. Per lo tant, es preveu una vibrant i emocionant partida que serà retransmesa en diferit per Levante Tv el diumenge dia 8 a partir de les 16:00 hores.

www.fedpival.es

Ferran Garcia Oliver guanya el premi Joan Fuster d'Assaig.

Ferran Garcia-Oliver (Beniopa, 1957), catedràtic d’Història Medieval de la Universitat de València i membre de Saforíssims, ha estat guardonat amb el Premi Joan Fuster d’Assaig per l’obra Nació, ancestres i ADN en la 44a edició dels Octubre. L’assaig de Garcia Oliver repassa els relats que els erudits i pensadors han fet sobre els orígens dels valencians. Segons el jurat, és un tema «de rabiosa actualitat» perquè posa el dit a la nafra sobre aquest assumpte tan complex, i desmunta els tòpics i les barbaritats que s’han difós sobre la identitat del poble valencià. Garcia-Oliver va explicar a VilaWeb que no es tracta d’un assaig sobre la identitat, sinó que és un assaig nascut amb la intenció de «recollir i analitzar les narracions que s’han fet sobre el que som els valencians, perquè d’uns anys cap ací s’han dit moltes bestieses, sobretot en un moment de crispació, una mica abans i durant la Transició, arran dels assajos de Joan Fuster, Nosaltres, els valencians i tota l’altra obra seua de caràcter civil. El que faig és desmuntar alguns tòpics que no tenen cap fonament de caràcter científic, però que per raons ideològiques s’han anat difonent i defensant en l’àmbit universitari i polític i això ha creat molta confusió. Per exemple, sobre si els valencians mantenim el mateix ADN des del Neolític. Quina aberració. Però això crea confusió i exacerbació i el que volen aquests que han anat amb aquests arguments és fer marrada amb el vincle que els valencians tenim amb el Principat.»

Es tracta, per tant, d’un assaig del tot contemporani en un moment de canvi polític al País Valencià. Ell ho diu així: «La voluntat és contribuir a donar llum a un tema que ha dividit i causat molt de dany i que són idees que encara corren impunement sobretot per les xarxes socials.» I assegura: «És un assaig molt fusterià, on utilitze molt la ironia que ens va ensenyar Fuster». El premi Andròmina de narrativa ha recaigut en el polític i jurista Miquel Àngel Estradé (Garrigues,1957) per l’obra L’assassí que llegia Vidal Vidal. Mentre que el poeta i dramaturg Josep-Ramon Bach (Sabadell, 1946) ha estat el guanyador del premi Vicent Andrés Estellés de poesia per Secreta dàlia.

www.saforissims.org

El comitè d'empresa de Faus Group emprendrà accions legals contra la mercantil per l'acomiadament de 17 treballadors.

El comitè d'empresa de Faus Group emprendrà accions legals contra la mercantil per l'acomiadament de 17 persones en considerar que és improcedent després d'una reunió el passat dijous de vesprada amb els serveis jurídics de Comissions Obreres. Com recordaran, aquesta setmana els explicàvem que Faus Group ha acomiadat a 17 persones que se sumen a altres 13 en el que va d'any el que fa pensar al comitè d'empresa que la nova adreça del Grup Guardiola vol desmantellar l'empresa. Josep Albors ha anunciat entenen que els acomiadaments són improcedents i van a instar a la direcció a que readmetin als 17 treballadors acomiadats fa una setmana. Josep Albors també ha avançat que el dilluns està previst que els reba l'alcaldessa de Gandia, Diana Morant, a qui ha agraït la deferència. Apunta Albors que en la reunió insistiran a la primera edil sobre el fet que els terrenys han de ser industrials perquè la bona connexió viària fa que la ubicació de Faus Group sigua molt atractiva comercialment.

Audio

http://www.radiogandia.net/images/stories/audio/alacarta/Cortes/1544-alborsdespidos.mp3

www.radiogandia.net

Festa Haloween hui a Xeresa.

Festa Halloween hui dissabte 31 partir de les 18.00 organitzada pel Club d'Atletisme i l'Ajuntament. En acabar, sopar de paiporta ("sobaquillo").

El II Mondúber Ultra Trail reunirà a 630 participants.

El Mondúber Ultra Trail programat per demà passat dissabte, 24 d'octubre, celebra aquest any la seva segona edició amb el repte de consolidar-se com una de les grans proves del trail valencià. L'organització estima que seran més de 600 els participants. La jornada esportiva presenta algunes novetats com la incorporació d'una mitja marató i una marxa senderista d'11 quilòmetres, que s'afegeixen a la marató de 42 quilòmetres (2300+) i l'ultra de 80 km (4300+) que ja es van disputar l'any passat. Una prova completa que aquest any comença a Xeresa complint l'objectiu d'implicar i promoure als diferents municipis. La prova principal atorga dos punts per a l'Ultra Trail del Mont Blanc i la marató un. Els participants de l'ultra s'enfrontaran al Massís de la Valldigna (841 metres) en el quilòmetre 10 i els de la marató en el 7'5. L'ascensió al bec serà cronometrada i el corredor i corredora que ho completin en menys temps i acaben la prova rebran un pernil de regal. Altres punts d'interès seran els passos com el de la Cova dels Mallaetes, el Monestir de Santa Maria, la Font de l'Ull o es Castell de la Reina Mora. La sortida de l'ultra serà a les sis del matí, la marató a les set, la mitja marató arrencarà a les 9 hores i la marxa senderista començarà un quart d'hora després.

Prendran la eixida atletes de primer nivell. Estaran, entre uns altres, Josep Cebrià i Luisa Abril, guanyadors del Mondúber Ultra Trail de l'any passat; Dani Amat, guanyador del Trail Aneto,; Patricia López, campiona de la Perimetral, o Lars Gilberg, que ve a competir des de Noruega. Els esdeveniments programats no es limiten únicament al dissabte. L'organització ha previst una sèrie d'activitats paral·leles per completar el cap de setmana. Demà divendres, per obrir boca, també els més petits podran gaudir de l'esport amb el Trail Kids, a partir dels 18.30 hores. El mateix divendres, després de la reunió tècnica, tindrà lloc la Pasta Party, on els participants es reuniran per sopar. L'agenda es completarà amb actuacions en directe, jocs per als nens, inflables, teatre i un mercat amb productes típics de la zona. El Mondúber Ultra Trail es pren molt seriosament la sostenibilitat, que és més important si cap quan centenars de persones van a la muntanya. Per aquest motiu, el Mondúber Ultra Trail du a terme un projecte conjunt amb el Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València per garantir que la prova siga el més respectuosa possible amb el medi ambient. La prova comptarà amb més de 300 voluntaris que exerciran un paper important en el desenvolupament de la prova.

www.levante-emv.com/

Presentació de la novel.la d' Isabel Canet al Monestir de Valldigna.

Premi Hermes Corporatius per a l'Ajuntament de Xeresa.

Xeresa estrena estació metereològica local.

L' Ajuntament instal·la una estació meteorològica i ofereix la informació via web.

A partir d'ara podrem disposar d'una informació meteorològica al nostre municipi molt més fiable, més extensa, així com d'un històric de dades amplíssim. Reaccionar a temps davant d'un esdeveniment social a l'aire lliure gràcies a previsions més exactes; o poder reclamar a una asseguradora una imdemnització que et neguen, gràcies a les mesures exactes, són les dos raons principals per les quals cada vegada més municipis valencians volen disposar d'una estació meteorològica informació local. No oblidem que vivim en un "país on la plutja no sap ploure".

A banda de tractar-se, doncs, d'oferir unes previsions i mesures més exactes que les habituals, l'estació ofereix tota classe de detalls sobre la força dels vents, horaris solars, humitats, pressió atmosfèrica etc... i un històric de totes les mesures.I per suposat tot això a l'abast del veïnat o qualsevol persona interessada en visitar el municipi mitjançant la web:

http://www.inforatge.com/xeresa/

Accessible també  des d'aquesta mateixa pàgina de l'Ajuntament.

La síndrome del cec fingit.

A la Catedral de València, tot just enfront de l’entrada de la plaça de la Reïna, hi ha una maqueta feta en bronze d’aquest l’edifici. La recreació de la seu gòtica du un breu panell explicatiu sobre l’època de construcció, l’estil, etc. La curiositat és que la miniatura incorpora la versió en Braille de la inscripció, amb els punts formant les consonants i les vocals que únicament arribaran a desxifrar aquells que han sigut instruïts en la lectura de l’alfabet dels cecs.

Val a dir que el costum d’acoblar panells escrits en Braille en monuments  i edificis, tant religiosos com civils, és molt lloable. Si més no, la seua presència serveix per a reconéixer i identificar-se amb persones que no ho tenen sempre fàcil. Però no sé si instal·lar-los al començament de rutes de muntanya fetes a través d’entortillats camins de cabres –on també se’n poden trobar d’escrits de semblant estil– respon a la mateixa finalitat. Podria ser que algun remot dia un cec, en arribar al final d’un d’aquests feréstecs camins, pogués llegir amb la punta dels seus suaus dits: “font freda” o “aigua no potable”, etc.

Però la singularitat del cas no rau en el panell explicatiu de la Catedral de València escrit en Braille sinó en com l’utilitzen els vidents. Per allí passa constantment una gentada i molts són els que, seduïts pels punts obacs, ni tan sols se n’adonen dels escrits que sí poden llegir.  Els vianants, encuriosits pel jeroglífic, s’aturen enfront del text i fan com que el llegeixen amb les mans; aleshores, deixen dibuixada al damunt dels primers signes la pista de la seua la subtil i curta lectura. L’opaca pàtina del bronze mostra un desgast brillant tan sols en el primer mig rengló del text en Braille. Els primers signes rellueixen com el sol de migdia però, de sobre, la lectura tàctil s’interromp. Després d’aquest rutilant desgast, la vellutada pàtina ocre torna a cobrir la resta del text que roman sempre inèdit, com si la curiositat quedara immediatament satisfeta. 

El cervell evolucionat de primat que tenim troba poc d’al·licient en la monotonia dels punts sobreimpresos i prompte ha d’abandonar la branca per fixar-se en un altre estímul; tal vegada un colom que vola, la remor del trànsit o un núvol que passa. Em fa l’efecte que són els mateixos símptomes que apareixen quan s’abandonen els llibres pels blogs, les pel·lícules per les sèries, les cançons pels discos complets o els fulls dels diaris pels tuits. Som, al capdavall, una colla de vidents que fingeixen ser cecs per no haver de mirar massa temps la mateixa cosa.

Joan Ll. Mollà

Club de Petanca de Xeresa.

Club de petanca Xeresa

El diumenge dia 18 d'octubre 2015 a les 10h del matí hi haurà un encontre entre el Club de Petanca Xeresa contra el Club de Petanca Xeraco en les instalacions de Xeresa.

Detinguda a Xeraco una jove que captava combatents per a Síria.

La persona detinguda aquesta matinada en la localitat valenciana de Xeraco per la seua presumpta vinculació a l'Estat Islàmic és una noia jove d'uns 20 anys que resideix en aquest municipi des de l'any 2006, segons ha explicat l'alcalde, Francesc Serralta. Aquesta és una de les deu detencions que la Policia Nacional i la DGST del Marroc han dut a terme en les últimes hores de persones vinculades a l'Estat Islàmic (DAESH pel seu acrònim en àrab), en les localitats de Toledo, Badalona, Xeraco (València) i Casablanca (el Marroc). L'alcalde de Xeraco ha indicat que l'operació duta a terme en aquest municipi costaner valencià de 6.200 habitants ha començat sobre les 5,30 hores del matí, ha prosseguit amb el registre del domicili de la jove, al carrer Safor, i ha finalitzat sobre les nou del matí. Serralta ha precisat que més de 40 unitats de la Policia Nacional, amb suport aeri, han conformat aquest dispositiu "a gran escala", que ha conclòs amb la detenció d'una noia que porta nou anys vivint a Xeraco i de la qual "tothom coneixia que professa la religió musulmana". Segons ha assenyalat l'alcalde d'aquesta localitat situada a uns 60 quilòmetres de València, la detinguda és jove, ja que té uns 20 anys, i resideix amb els seus pares i amb els seus germans en el municipi, on van arribar l'any 2006 i on ha dut a terme la seva escolarització. El Ministeri de l'Interior espanyol ha indicat que "els detinguts formaven part d'una xarxa de captació, adoctrinament i enviament de combatents estrangers per unir-se a les files de l'organització terrorista DAESH, a la regió sirià-iraquiana que manté sota el seu control"."L'operació, que ha estat coordinada a Espanya pel titular del Jutjat Central d'Instrucció número 5 i la Fiscalia de l'Audiència Nacional, continua oberta", ha informat el Ministeri.

www.levante-emv.com

Els morts.

Els morts ja no estan a les nostres vides. No em referisc a la desaparició de l’ànima cap a una transcendència interdimensional i invisible quan abandona la terrenal carn; vull dir que els morts han desaparegut –literalment– de la vida moderna. Malgrat la ficció de les pantalles que ens aproximen a tot tipus de mortaldats, els morts ja no es veuen en cap altre lloc que no siga el cinema o els telediaris. Hi ha qui opina que aquesta nova situació que gaudeixen els finats es deguda a l’ocultació premeditada que la nostra societat fa de la mort. És, doncs, un estat que no ens interessa airejar.

Els morts, ara, es treuen de casa quan comencen a ser-ho. Altres vegades, se’ls desvia d’aquest camí natural que havia de ser la llar pròpia per tal de dur-los cap els llimbs refrigerat d’un tanatori. Allí, el mort pren llunyania del familiar i esdevé un bell objete a les mans asèptiques del tanatopràctic.

Els més acostats acompanyen el dol de la família en el salonet instal·lat al dipòsit a tal efecte on, a més, poden prendre un café, un refresc o algun snack de la màquina. Enrere han quedat el servicial veïnat que s’afanyava en apartar els mobles de la casa del difunt per fer lloc a la caixa. Ha desaparegut el tràfec de les beatetes amb cadires i catres que arrengleraven per tal de passar el rosari al davant d’un cos ben present en casa pròpia. Curiosament, en aquestes reunions veïnals la gentada solia parlar en una veu molt alta, sens cap escrúpol. S’espantava la mort entre sospir i sospir, tot comentant el dinar que es tenia al foc, del preu de la taronja o l’oratge... Als tanatoris, però, fa l’efecte que la tendència és de parlar molt i molt baixet, tot i que el mort reposa immutable en una altra dependència, separat per un vitrall que el presenta com en un programa de tele. 

Altres, però, opinen que recloure els morts fóra de casa quan encara estan en procés de soterrar és una qüestió de simple d’higiene, gairebé d’urbanitat. És una conquesta més de la tecnologia versus el costumisme ruc i inútil. Aquesta revolució funerària suposa, doncs, reconèixer una filosofia que evita carregar als muscle pesos morts i vans sempre que puguen ser lluïts en una elegant berlina. És una mostra més d’un poble cada vegada més humanitzat que evita també el patiment recíproc de morts i vius formalitzant les cues de “acompanye amb el sentiment”, quan es pot enviar per uaxap.

Al capdavall, el motiu serà un poc de tot plegat. Però la mort, malgrat aquestes explicacions, ens la recorda sovint el toc planyívol de les campanes als pobles o l’indiscret fum eixint per la xemeneia dels tanatoris mal camuflats als polígons industrials. Requiescat in pace.

Joan Ll. Mollà

Xeresa estrena Club de Patinatge Artístic.

El club “Sobre rodes” té 24 patinadors entre 5 i 10 anys i compta amb monitora i preparador físic.

Dissabte passat tingué lloc a Xeresa l’exhibició i presentació  del nou club de patinatge artístic de la Safor. Es tracta del Club de Patinatge Artístic de Xeresa que compta -de moment- amb 20 xiquetes i  4 xiquets. La majoria dels integrants es troben en nivell bàsic, però el club compta amb altres més experimentats que han aprés en altres clubs i que a partir d’ara seguiran la seua formació en esta disciplina esportiva al municipi de Xeresa. Els familiars i altres xiquets del poble pugueren gaudir al pati del col·legi públic de Xeresa dels avanços que en només un mes d’entrenament havien fet els menors. El club compta no sols amb monitora sinó també amb preparador físic.

Presentació del llibre: "Gaianes-Xàtiva, un viatge sense tornada" de Manel Arcos.

Divendres 2 d'octubre a les 20h a la Casa de Cultura de Xeresa

Intervindran: David Vidal (editor)

Rubén Suárez (cantautor)

Manel Arcos (autor)

Correllengua Gandia 2015.

La Urbanització "Balcón al mar" a punt de reprendre's.

La Urbanitzadora Maisongestion, SL va obtenir la condició d’agent urbanitzador en octubre de 2014. Este canvi es va produir mitjançant la compra de la urbanització en el procediment de liquidació concursal ja que en 2010 l’empresa KeyVil V, SL es va declarar voluntàriament en concurs de creditors.

Després de diverses reunions amb el govern municipal de Xeresa, tècnics i jurídics municipals, la mercantil ja ha presentat una modificació del programa que contempla bàsicament quatre aspectes que responen a una necessitat de la mercantil i a diverses exigències de l’ajuntament. 

Per una banda l’empresa demana establir nous terminis per a l’execució de la urbanització; subdividint-ho en tres fases. Esta possibilitat de “fasejar” l’obra, abans no estava contemplada en la LRAU ( Llei Reguladora de l’Activitat Urbanística valenciana ) però sí en l’actual LOTUP ( Llei del Territori i Urbanisme i Paisatge valenciana ).  En un segon lloc, l’empresa es compromet a donar al final de la primera fase 13.338m2 de parc públic de muntanya que passaran a ser propietat del municipi. Així en un període de tres anys es preveu que carrers i zones públiques de la zona estiguen en perfectes condicions i entregades a l’Ajuntament. 

Un tercer condicionant és que l’empresa es faça càrrec del manteniment de zones públiques a mesura que la urbanització vaja desenvolupant-se. Des del govern municipal no volen trobar-se amb un increment de les despeses de manteniment. En un segon bloc d’exigències de l’Ajuntament es contempla incloure el cànon necessari per a la construcció d’una nova connexió a la xarxa d’aigua potable. L’alcaldia vol, així, evitar que la posada en funcionament de la urbanització afecte negativament en la pressió de l’aigua en la resta de la població. També l’Ajuntament ha exigit l’adquisició per part de l’empresa de sol per a millorar la connexió de la xarxa viària pública. Tot plegat es tracta de modificacions que no superen el 10% del cost d’obra. 

Estes noves condicions que responen a l’interès general i han estat imposades pel govern de Compromís, modificaran el conveni inicials firmat al 2004 pel govern municipal del Partit Popular que no va preveure l’ impacte i necessitats reals de la urbanització en el cicle integral de l’aigua.

En la urbanització, actualment hi ha 80 habitatges finalitzats que estan revisant-se per deixar-lo en perfectes condicions per a la venda i un total de més de 90 habitatges en estructura que a mesura que avancen les vendes aniran acabant-se. La urbanització contempla la possibilitat de construir fins a 360 habitatges.

Foto: www.auntirdepedra.com

Arturo Torró, exalcalde de Gandia, declararà com imputat per la trama Púnica.

El PP de Gandia ha explicat en un comunicat que aquest dimarts han rebut sengles trucades telefòniques des de l'Audiència Nacional perquè hi compareguen tant Víctor Soler com Arturo Torró, amb la finalitat de ratificar la declaració prestada per tots dos davant agents judicials a principis del mes de juny. Davant aquesta situació, el PP de Gandia ha contactat amb el PPCV i la seua presidenta, Isabel Bonig, l'ha informat que "els Estatuts del partit només exigeixen la dimissió de qualsevol càrrec públic quan s'haja dictat obertura de judici oral contra el mateix".

El PSPV demana la dimissió

Per la seua banda, el portaveu del grup municipal socialista, José Manuel Prieto, ha demanat la dimissió "immediata" d'Arturo Torró i Víctor Soler. Prieto ha assegurat que aquesta citació és "l'explicació a l'espantall de la roda de premsa del PP d'aquest matí en la qual demanaven donar suport una moció de censura". "La desesperació per ocultar totes les gestions fosques de l'anterior equip de govern han mogut l'última rebequeria de Torró", ha manifestat l'edil socialista, qui ha afegit que "la més que possible implicació en la trama Púnica, que suposa el finançament il·legal del PP a Gandia, reafirma que els actuals regidors del PP no estan legitimats per a tornar a governar aquesta ciutat". "Si per una vegada en aquesta vida, Torró diguera la veritat i complira la seua paraula quan va afirmar que dimitiria al minut u de la imputació, aquesta mateixa vesprada hauria de dimitir", ha ressaltat Prieto.

www.laveupv.com

La cova del Bolomor, a Tavernes, s’obri al pùblic per donar a conèixer el seu valor històric.

L’Ajuntament de Tavernes, junt amb el Museu de Prehistòria de València, organitza una jornada de portes obertes en la cova del Bolomor amb l’objectiu de destacar el seu valor. Estem davant un lloc important per a descobrir els orígens i les característiques del poblament paleolític europeu, les formes de vida dels neandertals i altres homínids que els van precedir. L’equip d’excavació del jaciment, que a hores d’ara continua treballant en la cova, és el que farà una visita guiada per a explicar tots els descobriments que s’hi han fet, així com també un taller didàctic de talla lítica amb sílex i de foc prehistòric per fricció.

Les visites són gratuïtes i estan programades a partir de les 9 del matí fins a les 14:15 hores. Els interessats hauran d’acudir al poliesportiu municipal de Tavernes de la Valldigna o telefonar al 96 282 28 16 per a la inscripció. Els grups seran d’un màxim de 50 persones i es recomana que no hi acudisquen menors de 9 anys pel difícil accés a la cova.

Els que no estiguen inscrits no hi podran participar, i tots els menors han d’anar acompanyats d’un adult.

www.saforinformatiu.es

Bon amic.

Fa anys que el conec. Primer començà demanant al semàfor de l’entrada, prop de l’estació. En aquell temps estava tan prim com un gat rovellat. Quan els cotxes s’aturaven a la seua alçada, ell agafava dos paquets de mocadors de papers en una mà i els oferia als conductors com si fóra un torero que mostrara tímidament les orelles del bou acabat de sacrificar. Malgrat la seua condició duia un digne bigoti de cinquanta i tants anys junt l’ombra d’una barba serrada però ben afaitada. Sempre pareixia gelat i per això buscava les hores més benignes del migdia o de la poqueta nit per a captar. Solia dur un barret impermeable blau marí que arrecerava el seu esguard de gos perdut i mig mellat.

Jo vaig començar a allargar-li unes monedes quan parava al seu costat però mai li agafava els mocadors. Ell insistia i insistia que m’enduguera un paquet i feia que me’ls tirava per la finestra oberta si no li feia cas. “Gràcies, amic! -em cridava-, ja tinc per a una llauna de tonyineta” i jo arrencava el cotxe i me n’anava tot pensant que tindre uns quants mocadors més li permetria aconseguir un poc més jornal.

En realitat, era un supervivent de l’època del cavall, de l’encisadora heroïna. Un dia, en els quaranta segons que durà la llum vermella, em digué que estava en un programa de metadona i que això li permetia aguantar. Vivia compartint el pis d’un company de batalla, encara més fotut que ell, a qui cuidava barat el sostre.

Després, va estar uns mesos sense aparéixer. Al principi el trobava a faltar perquè l’imaginava enredat en alguna de les més cruels lluites vitals. Més endavant, però, vaig arribar a oblidar el seu fraternal posat la seua figura carregada d’esquena entre els cotxes carregats de pressa, quan m’aturava enfront del que havia sigut el seu semàfor. El vaig donar, doncs, per perdut fins que un dia me’l vaig trobar demanat al cantó de la Torre Vella. Tenia millor aspecte, ara els pòmuls es dissimulaven entre una carn més agraïda i encara ben afaitada. Havia canviat de barret i ara en duia un de llana negra que al seu cap feia l’efecte d’una boina certament il·lustrada.

El vaig vore de lluny i vaig haver de guardar la cua dels cotxes fins a arribar al seu costat. Vaig baixar la finestreta i vaig treure la mà. Ell me la prengué amb un sincer apretó. Era una mà dura i aspra però neta. Com sempre que podia, li vaig allargar unes monedes i ell em va dir:

-Eres el millor client que tinc!

M’alegre cada dia quan el trobe al seu lloc, Jo li done unes monedes des del cotxe anant i ell es queda mirant-se la palma oberta de la mà i em crida: “Gràcies, bon amic”!; i el veig pel retrovisor com alça els dos braços i una cama gairebé fent un ball ritual de felicitat. 

Joan Ll. Mollà

La Mancomunitat estrena presidents amb l'objectiu de reincorporar a Gandia.

La Mancomunitat de Municipis de la Safor està negociant amb el govern de Gandia perquè la Ciutat Ducal torne a l'entitat comarcal al més aviat possible, tal com va informar ahir el president, Gaspar Pérez. De fet, l'organisme ha demanat un ajornament del judici que s'anava a celebrar el 21 de setembre per exigir el pagament del deute i negociar en un clima més assossegat. Pérez finalitza avui el seu mandat i deixa el testimoni al nou govern, on PSPV i Compromís alternaran la presidència. El PP tindrà una vicepresidència. L'acte va tenir lloc a la seu de la Mancomunitat i va reunir a dirigents dels tres partits que estaran al govern. Els nous presidents seran Salvador Femenía, alcalde de l'Alqueria, i Tomàs Ferrandis, alcalde de Xeresa. El primer assumeix el càrrec avui i ho ostentarà fins a 2017. Després del socialista, serà el primer edil de Xeresa qui presideixi l'entitat. En l'equip de govern també estarà l'alcalde d'Almisserà, el popular Pep Mascarell, que es farà càrrec de la primera vicepresidència. Ferrandis i Femenía ocuparan també la segona vicepresidència quan no dirigeisquen l'entitat. El primer serà l'alcalde de Xeresa, des de hui. El repartiment de càrrecs s'ha fet atenent al nombre d'alcaldies de cada formació. En la presentació dels càrrecs van participar dirigents comarcals del PSPV i Compromís, Tere Reig i Pepa Izquierdo, a més de Pérez i els nous presidents i vicepresident. Tots van destacar la voluntat que els 31 municipis de la Safor estiguen representats en l'entitat: «Ens vam sumar al canvi de progrés que s'ha obert en molts ajuntaments, en la Diputació i en la Generalitat i esperem el suport de les administracions superiors per donar tots els serveis possibles als ciutadans», va dir Reig.

Per la seva banda, Izquierdo va indicar que s'obre una nova etapa, «una legislatura històrica», i va destacar el «consens» al que s'ha arribat una vegada més en la Mancumunitat. Pérez va fer també menció a aquest esperit de consens i per això, va assegurar,que després de les eleccions municipals s'iniciaran les converses amb el nou govern de Gandia perquè s'integre en l'entitat. El principal escull perquè la capital de la Safor entre en la Mancomunitat és el deute que arrossega amb l'entitat, més de 800.000 euros. Per aquest motiu, l'organisme va acudir als tribunals per reclamar aquests diners. De fet, ja hi havia data per a una vista. En aquest sentit, i com a gest de bona voluntat, va explicar Pérez, la Mancomunitat ha demanat un «ajornament del judici». Aquest període és de 60 dies, la qual cosa permetrà al nou govern de l'entitat i a l'Ajuntament de Gandia apropar posicions i veure què possibilitats existeixen per liquidar l'impagament. La Ciutat Ducal va eixir de la Mancomunitat durant la passada legislatura, durant el govern del popular Arturo Torró.

D'altra banda, ahir van informar que la Mancomunitat comptarà amb representants de partits independents de sis municipis. Ferrandis i Femenía van indicar que sempre hi haurà un d'ells en les juntes de govern.

www.lasprovincias.es

El Govern valencià implanta la gratuïtat dels llibres de text.

El Govern valencià, que presideix el socialista Ximo Puig, ha anunciat aquest migdia un pla per aconseguir, aquest mateix curs, que els estudiants d'ensenyament obligatori (mig milió d'escolars) tinguen els llibres de text gratis. Puig, acompanyat pel conseller d'Educació, Vicent Marzà, ha indicat que la iniciativa preveu comptar amb el suport de les tres diputacions provincials, els ajuntaments i la comunitat educativa. La proposta és la següent: Els pares i mares dels estudiants de centres públics i concertats presentaran la factura de la compra dels llibres abans d'acabar l'any als seus respectius ajuntaments. Amb el lliurament de la factura o justificant rebran 100 euros. En finalitzar el curs, si els estudiants retornen els llibres de text en bon estat de conservació, rebran altres 100 euros i el material quedarà en dipòsit per al curs següent. Les famílies que hagen conservat els llibres i compliment amb els requisits tindran els llibres gratis en el curs 2016 / 2017. La Generalitat pagarà una mica més d'un terç de la despesa prevista (17 milions d'euros), un altre terç serà a càrrec de les Diputacions provincials (8,5 la de València; 5 la d'Alacant i 2 la de Castelló, aproximadament), i l'últim terç del pressupost previst ho aportaran els ajuntaments.

La decisió del Govern de coalició (PSPV-PSOE i Compromís) suposa un canvi radical en la política d'ajudes a la compra de llibres de text desenvolupada pels Executius del PP, que durant la crisi van reduir la subvenció fins a arribar a suprimir el bono llibre i que aquest any havien consignat al voltant de 5 milions d'euros per a la compra de llibres dels col·lectius més desfavorits. El pla presentat hui, que no augmenta la despesa prevista al pressupost heretat del PP, es nodreix de modificacions de crèdit, tant de la Conselleria d'Educació com de la Conselleria d'Hisenda, que aporta 8,5 milions d'euros. Respecte a possibles reticències per part de diputacions i ajuntaments governats pel PP, Puig ha indicat: "Cap institució pot estar en contra que els xiquets tinguen llibres gratuïts dins d'un projecte educatiu". El conseller d'Educació, Vicent Marzà (Compromís) ha indicat que, després de reunir-se amb les confederacions de pares i mares d'alumnes, té previst reunir-se amb les editorials i els llibreters per implicar-los en el projecte i plantejar-los nous plans de foment de la lectura. Marzà ha explicat que la pretensió és que els llibres de text es puguen mantenir durant quatre cursos seguits.

La presidenta de la Confederació d'AMPAS Gonzalo Anaya, Eva Grimaltos, no ha ocultat la seva emoció per un pla que evitarà que hi haja pares que no porten als seus fills a escola durant la primera setmana per la vergonya de no poder pagar els llibres. "Esperava noves mesures assistencials", ha confessat Grimaltos, "no una mesura d'aquest envergadura".

Malestar en les diputacions del PP

El pla impulsat pel Consell ha estat rebutjat pel PP, que controla les diputacions d'Alacant i Castelló, que argumenta que la Generalitat ha decidit intervenir de manera unilateral al pressupost de les entitats provincials. Els populars han expressat el seu disgust per no haver estat consultats abans de la presentació del pla de gratuïtat de llibres de text i han qualificat l'actuació del president de la Generalitat de "sectària". D'altra banda, ajuntaments com el de València i la Diputació de València han mostrat la seva satisfacció pel pla anunciat en el Palau de la Generalitat i han mostrat la seva predisposició a participar i a dialogar per acordar els aspectes concrets del mateix.

http://ccaa.elpais.com/

Indignació per les llargues cues i hores d'espera en el Registre Civil de Gandia.

Resulta que l'horari d'atenció al públic és de 9 a 14 hores, així està especificat en el propi registre; qualsevol persona que vulga accedir als serveis d'aquest registre en l'horari habitual per realitzar qualsevol gestió per exemple sol·licitar un acta de naixement o la nacionalitat i li contesten que ja no li poden atendre, perquè només donen 50 números d'atenció al dia i que torne l'endemà. Aquesta forma de treballar comporta que la persona que necessita ser atesa en aquest registre, per poder tenir número d'atenció dins dels 50 que atenen diàriament, s'ha de personar en les portes del Jutjat a les 12 de la nit, fer cua i pernoctar en la porta per tenir la seguretat que l'endemà va a poder ser atès.

Que al segle XXI en l'era de la informàtica i de les telecomunicacions estiga ocorrent això, i més en una ciutat com Gandia, és intolerable a més de vergonyós, en opinió de les desenes de persones que cada dia són malateses per un organisme depenent del Ministeri de Justícia.

Fins avui ni l'Ajuntament de Gandia ni cap representant de partits polítics de la ciutat han dit o fet res sobre aquest tema. Segons denuncia el responsable d'Organització del sindicat Comissions Obreres de la Safor, José Pons, falten funcionaris i mitjans materials per acabar amb aquest desastrós servei que es presta a tota la població de la comarca.

www.saforinformatiu.es

Tavernes adjudica per 15.000 euros el servei de la escoleta Víctor Calatayud.

L'Ajuntament de Tavernes ha adjudicat la concessió de l'escola infantil "Víctor Calatayud" per al curs 2015-16. “La contractació s'ha realitzat per un procediment negociat sense publicitat on s'han valorat quatre projectes educatius dels cinc que es van presentar en un primer moment”, van informar fonts municipals. La beneficiària ha estat la mercantil de Sonia Escrihuela Melo. L'empresa realitzarà la gestió del servei i les inversions en equipament, material didàctic i informàtic, així com els subministraments i contractacions de serveis complementaris. En contraprestació, l'adjudicatària rebrà una subvenció de l'Ajuntament de 15.000 euros.

Les ofertes que es van valorar van ser quatre: la de Adivertment SL, la de Sonia Escrihuela Melo, la de Eulen Sociosanitaris SA i la de Guartaver SL. Totes les quatre propostes que s'han presentat han estat molt ajustades quant a la valoració econòmica, per tant, el projecte educatiu ha estat el que ha decidit en l'adjudicació. L'escoleta Víctor Calatayud disposarà de 4 unitats o grups de xiquets, en edats compreses entre 1 a 3 anys, amb una oferta total de 66 places. Durant el calendari escolar, estarà oberta en horari de 8 h a 18 hores. L'horari general de funcionament serà als matins de 8 h a 13:30 h i de vesprada de 15:30 a 18:00 hores. En els períodes no coincidents amb el calendari escolar l'horari serà de 9 h a 13.30 hores. També es contempla la possibilitat de donar el servei al juliol. Com es tracta d'un mes no lectiu, no es poden disposar de bons d'escolarització de la Generalitat per subvencionar part del cost del lloc escolar. Per tant, el cost del servei durant aquest mes haurà de ser satisfet íntegrament per les famílies que decideixen deixar als seus xiquets al centre.

www.saforguia.com

Xeresa acabarà l'alberg turístic municipal amb l'ajuda de la Diputació.

Els diputats provincials de Cooperació Municipal i Turisme, Emili Altur i Pilar Moncho, van rebre a València a l'alcalde de Xeresa, Tomás Ferrandis, per conèixer les necessitats d'aquest municipi. L'alcalde de Compromís va traslladar als diputats “una petició per acabar de manera definitiva les obres de l'alberg municipal, que es troba en l'última fase de construcció i pel qual l'Ajuntament necessita l'última embranzida econòmica”. L'alcalde va explicar als membres de la corporació provincial que “Xeresa s'està convertint en un municipi de referència en l'esport d'alta muntanya i a l'aire lliure, alguna cosa que des de l'Ajuntament estem intentant potenciar acollint proves de reconegut prestigi, com serà el Mondúver Ultra Trail que tindrà lloc el proper 24 d'octubre”. 

Emili Altur va confirmar que el proper Pla d'Inversions Financerament Sostenibles recollirà la finalització de l'alberg “ja que aquesta infraestructura tindrà una repercussió molt positiva en l'economia de Xeresa, un municipi que està apostant pel turisme mediambiental, i que d'aquesta manera enriquirà l'oferta global als visitants”. En aquest sentit, la diputada de Turisme, Pilar Moncho, va assenyalar que "de forma paral·lela, la Diputació senyalitzarà les senderes que hi ha als voltants del municipi per afavorir el turisme de muntanya i a l'aire lliure”.

Antic col·legi rehabilitat

L'alberg de Xeresa, que tindrà capacitat per més de 60 persones, s'edifica sobre l'edifici de les antigues escoles, que han estat rehabilitades per a aquest projecte. La planta baixa de la nova infraestructura acollirà la recepció, un bar i menjador, el despatx, una sala de reunions, una altra multiusos que podrà usar-se com a gimnàs i unes condícies vestuaris. Les habitacions se situen en la primera planta, on també es posarà a la disposició dels hostes dos vestuaris, una bugaderia i una cambra de neteja. Ferrandis calcula que cada any, per Xeresa passen centenars d'excursionistes que visiten el Mondúver, la ruta del marjal, dels Picapedrers o dels Corrals, per la qual cosa aquesta infraestructura donarà servei a les necessitats d'aquest col·lectiu.

www.saforguia.com

El veterà Juanra Pous es proclama campió mundial màster en 800 metres llisos.

L'atleta olivenc Juanra Pous, del Club l’Espenta, es va proclamar campió mundial màster en 800 metres llisos a Lió (França) en la categoria veterana de 35 a 39 anys, representant a Espanya.

La prova es va disputar el diumenge, on Juanra va marcar un crono d'1,54,57. El lliurament de trofeus es va celebrar aquest dilluns. En aquesta distància Pous és tot un expert, ja que va aconseguir un bronze en l'Europeu en pista coberta en el campionat de Polònia. Encara li queda provar sort amb els 1.500 metres, on disputarà la semifinal el dimecres 12 per buscar la final del divendres 14.

www.saforguia.com

Tavernes: Compromís s'alia amb el PP per a que els regidors vagen a les processons.

En el plenari de fa uns dies, a Tavernes de la Valldigna, el grup municipal de Compromís, liderat per l'alcalde Jordi Juan, es va aliar amb el Partit Popular liderat per Manolo Vidal, per tombar una moció presentada pel líder del PSOE, Víctor Borrás i aconseguir d'aquesta manera que l'alcalde i els regidors segueixin assistint com a tals càrrecs públics a les processons i altres actes religiosos, en contra del que estableix la Constitució respecte al caràcter aconfessional de l'Estat i altres institucions públiques. Borrás va rebre el suport d'Esquerra. El líder socialista va al·ludir al fet que aquesta participació forma part d'una herència del nacional catolicisme franquista i és impropi de partits d'esquerres. Esquerra Unida, el regidor del qual Eduard Bononad va fer una gran crítica a la incoherència ideològica dels nacionalistes d'esquerres. Cal recordar que en Simat es va aprovar en plenari, a proposta de l'alcalde Víctor Mansanet, d'Esquerra unida, no participar en actes religiosos i que a Gandia, tant l'alcaldessa del PSOE, Diana Morant, persona molt propera en amistat amb Borrás, com la vicealcaldesa i la regidora de Més Gandia, Lorena Milvaques i Laura Morant, respectivament, han acudit com a càrrecs polítics a processons el mes de juliol, incomplint un acord pres en al tercera assemblea de la coalició Més Gandia per unanimitat, la qual cosa ha motivat malestar en amplis sectors de les seves bases i especialment entre militants d'Esquerra Unida, el líder de les quals Nahuel González no ha dit res sobre aquest tema, i Esquerra Republicana.

Per la seva banda, els edils de Compromís per Almoines han acordat no anar a les processons com a tals càrrecs públics, en contra del criteri del PP i de Units per Almoines.

www.saforinformatiu.es

Els Pressupostos Generals de l'Estat per 2016 retarden els grans projectes de la Safor.

El projecte de Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) per 2016 presentat pel Govern del PP no contempla acabar els grans projectes de l'Administració central a la Safor. Així, es retarden obres com la laminació de la rambla Gallinera i el pla contra riuades del riu Vaca, l'accés sud al Port de Gandia o la variant de la N-332, a més d'un clàssic, el tren Gandia-Dénia.  Les obres en la rambla Gallinera seguiran paralitzades, perquè Acuamed no té prevista cap injecció econòmica. Tampoc en el riu Vaca, que permetria a més legalitzar la urbanització del Vergeret, a Tavernes de la Valldigna. En l'accés sud al Port de Gandia s'invertiran 5,2 milions, però és una quantitat insuficient per completar el vial en 2016, encara que hi ha més consignacions en propers anys: 7,6 milions en 2017; 4,5 milions per 2018 i 2,7 milions per 2019. La ronda de la N-332 al sud de Gandia no apareix i el tren Gandia-Dénia, dins de l'ambiciós projecte de 'tren de la costa' entre València i Alacant, es queda amb 147.000 euros per a estudis de viabilitat. La bona notícia és que s'inclouen 1,2 milions d'euros per eliminar dos passos a nivell a Xeresa, el projecte del qual ja està redactat.

www.saforguia.com

Jose Gómez Insa vencedor en la categoria VET-A-M en la Volta al Aneto.

Gran actuació del corredor de trails José Gomez Insa del C.I.M Corresendes de Xeresa en la seua participació en la Volta al Aneto , en completar aquesta exigent prova de muntanya en un temps de 8 h. 51 min. El corredor de Xeresa fou el guanyador de la categoria veterans aconseguint una meritòria 7ª posició en la classificació general. Aquesta prova pertanyent al Gran Trail Aneto- Possets disputada el passat 25 de Juliol amb eixida i arribada en Benasque consta de 59 km amb un desnivell de 3.700 m+ , discorre a través del massís de la Madeleta passant per llocs de gran bellesa i dificultat com el Collado de Salenques a 2.797 m , Llauset , Ballivierna i Corones.

Volta al Aneto - Categoria Veterans
1º - José Gómez (Corresendes Xeresa)
1ª - Uxue Murolas (Hiru Mendi)

Xeresa suprimirà les plaques commemoratives.

El govern local de Compromís per Xeresa  proposarà al plenari ordinari de 30 de juliol, un acord per a retirar totes les plaques commemoratives referents a inauguracions d'edificis i espais públics. La proposta es basa en l'argument principal de que totes les inversions han estat realitzades amb diners públics provinents dels ciutadans mitjançant les diferents administracions ( Estat, Generalitat, Diputació de València i municipi ). Per esta raó des de Compromís es considera que immortalitzar el nom dels governants del moment en una placa és una mostra absurda de culte a la personalitat.

Per altra banda, alguns del personatges polítics que hi figuren a les plaques han estat,  fins i tot,  ja condemnats per delictes comesos des de la seua condició de governants. El cas més vergonyós és el de l'exconseller Rafael Blasco, condemnat pel "Cas cooperació" a 8 anys de presó i 20 d'inhabilitació per malversació de fons públics destinats a ajuda al tercer món. Ferrandis ja va dir que nom. El nom de Blasco figura junt al nom de l'actual alcalde de Xeresa en dos de les plaques que ara es retiraran a proposta de Ferrandis. Des del govern de Compromís es vol aclarir que, si bé, quatre de les sis plaques que es retiraran figura el nom de l’actual alcalde de Compromís, Tomàs Ferrandis, aquestes plaques foren exigències de protocol de la Generalitat per al actes d'inauguració que es realitzaren en el Col·legi Públic,  Centre Mèdic i  les obres del Pla Confiança,  com el pàrquing del poliesportiu i la plaça Tossal. De fet, des de Compromís per Xeresa s’han evitat les plaques sempre que ha sigut possible, tal i com van fer amb la instal·lació de la gespa artificial o l’ampliació de l’escoleta infantil.

Com a anècdota podríem recordar que la inauguració del Centre Mèdic de Xeresa “Vicent Peiró” al 2009 va ser suspesa inicialment sense explicacions per la Conselleria. Tot i que se sabia que es devia al renou que havia causat aquells dies l’aparició a premsa de les contractacions  amb Special Events, empresa de la trama Gurtel. Setmanes més tard l’exconseller Manuel Cervera va col·locar placa i al 2015 era processat junt als exconsellers Luis Rosado i Alícia de Miguel; l’exdiputat David Serra i altres 23 alts càrrecs del PP valencià per les contractacions amb Orange Market dins la Trama Gurtel. 

Saforíssims aprova els estatuts i la nova junta directiva.

Saforíssims es reivindica com a referent literari i cultural a la comarca

El passat dissabte 25 de juliol es van aplegar a la localitat d’Almiserà al voltant de vint-i-cinc escriptors i escriptores de la comarca per tal dotar-se d’uns estatuts i d’aprovar la nova junta directiva de Saforíssims. La nova junta està formada per Maria Josep Escrivà, presidenta, Rafa Gomar, secretari, Lluís Miret, tresorer, i pels vocals Francesc Calafat, Isabel Canet, Juli Capilla, Jordi Puig i Josep Lluís Roig. L’associació d’escriptors de la comarca pretén augmentar la seua presència social, impulsar les seues activitats literàries i culturals i, sobretot, dotar d’oferta cultural les institucions i els ciutadans saforencs. Per tal de dur a terme aquests objectius, Saforíssims s’ha marcat uns àmbits d’actuació que consisteixen en activitats literàries diverses: xerrades, conferències, presentació de llibres, tallers literaris, recitals poètics, etc., adreçades als centres escolars, biblioteques, llibreries i ajuntaments, principalment, per tal d’augmentar la seua presència en la societat i dignificar professionalment la tasca de l’escriptor. A més, per tal de fer efectiva aquesta presència, els representants de l’associació han anunciat que es reuniran amb els regidors dels ajuntaments, bibliotecaris, tècnics culturals i mestres i professorat. Així mateix, elaboraran un catàleg d’activitats i serveis literaris que estarà disponible a la pàgina web de l’associació, que actualitzaran i renovaran en breu per tal de posar-se a l’abast dels lectors i de les institucions que ho requerisquen. Una altra línia d’actuació apunta als mitjans de comunicació, on volen ser molt més visibles que no ara, fins i tot participant en programes de ràdio i televisió, i a Internet. Amb els nous estatuts i la nova junta directiva, Saforíssims pretén reivindicar-se com la referència literària més propera als lectors de la comarca, i encara més enllà, de tot l’àmbit lingüístic. En paraules de la presidenta, Maria Josep Escrivà, “es tracta d’acostar la figura de l’escriptor o escriptora al lector natural i més pròxim, que és el de la comarca de la Safor-Valldigna, de dignificar la cultura i la literatura, i també la tasca dels professionals que ens dediquem a escriure. De difondre l’obra dels escriptors actuals i també dels clàssics medievals, una bona part dels quals són de la Safor: Ausiàs March, Joanot Martorell i Roís de Corella, per exemple”. A hores d’ara Saforíssims aglutina més de cinquanta escriptors i escriptores, alguns dels quals amb una sòlida obra i reconeguda trajectòria literària, com és el cas de Josep Piera, Ignasi Mora, Ferran Garcia-Oliver, Àngels Moreno, Teresa Pascual, o Rafa Gomar, per nomenar-ne alguns; i uns altres que comencen el seu recorregut amb il·lusió i ganes de fer-se un lloc entre les lletres del País Valencià, com ara Carles Miret, Àngels Gregori, Irene Verdú, Santiago Díaz, Frederic Barber o Josep Maria Balbastre.  

www.laveupv.com