dissabte, 27 de febrer del 2016

Masoca.


Fa unes setmanes que no em funciona el CD del cotxe, però hui la construcció de qualsevol aparell és tan perfecta i polida que no puc trobar cap cargol, cap cabota ni cap fenedura per on intentar un reparació casolana. A més, el quadre de comandaments és tan complex que centralitza música, climatització, conducció guiada i mòbil en la mateixa consola i això, sens dubte, fa que es pressupose una elevada factura en cas que el cotxe passe finalment pel taller. 

És amb aquest contratemps musical amb qui em tope tots els matins quan he de conduir durant quaranta minuts per arribar al treball, se’m fa cada vegada més difícil de suportar. Per això, cada matí com una mare esperançada que intenta empapussar el fillet desganat, trac un “compact disc” i li’l presente, delicat, davant de la boca a l’aparell de reproducció. Aquest fa mostra d’engolir-se’l però a l’instant me’l retorna inapetent a la mà. No em queda més remei que arrencar el motor i fer via cap a la feina en silenci.
Quan isc del poble engegue la ràdio amb l’única emissora que em deixa sintonitzar; una emissora que dóna informació “local i comarcal”. I, com sempre, la locutora -a qui imagine acabada de dutxar i amb l’alé perfumat pel café vespertí- comença la salmòdia dels esdeveniments polítics del dia anterior i dels futurs. La periodista ho fa bé: recita de carrereta les notícies i va intercalant les declaracions dels mateixos protagonistes. Arribats en aquest punt, sempre note que estic agafant el volant amb més tensió.
Les paraules assajades i reassajades dels polítics perquè pareguen fresques i sinceres comencen a omplir el trajecte i a combinar-se amb el soroll decidit del motor fent quilòmetres. Cada dia és el mateix: la irreparable mediocritat, la falsa impostació per tal d’aparentar serietat i finalitat, la solemnitat fingida, la grolleria, les arroves de vanitat panxacontenta, la ridícula fatxenderia, la beateria més atea i la bravura més inofensiva. Durant deu minuts, llevat dels segons dedicats a l’oratge i als esports, les notícies es converteixen en un assaig diari de “joïsme” (qualitat humana que anteposa el fet de parlar d’u mateixa per damunt de totes les coses). No se’n salva cap ni un d’aquests volantiners -i volantineres- sense ofici ni benefici.
En aquests moments de martiri, l’adjectiu més suau que se m’ocorre per a mi mateix és el de ser un vertader masoca, i això frega la malaltia mental. Però sé que algun dia seré capaç de prémer el botó i desconnectar la ràdio per a sempre i, aleshores, em quedaré només amb el soroll rodó del cotxe acurtant les distàncies. Aquell dia podré contemplar tranquil la florida dels ametllers als bancals que voregen la carretera. Tal vegada, també aquell dia, m’atrevisca a xiular baixet la melodia de la suite Shéhéazade, potser la millor música per a contemplar tanta bellesa fugissera.
Joan Ll. Mollà

dissabte, 13 de febrer del 2016

Delicatessen

Hi ha menús que t’embafen només llegint-los. Aquestes cartes llargues i estretes solen exhibir una longitud desmesurada per tal de presentar el menjar. Cada plat es proposa amb un seguici de noms, pronoms, adjectius, conjuncions i complements circumstancials de temps, lloc i mode que fan a priori la digestió difícil i pesada. Tal vegada, aquests enrevessats títols gastronòmics podrien fer-se servir fins i tot per tal d’ensinistrar l’alumne més excel·lent en l’anàlisi sintàctic de la llengua.
Contrasta, però, el barroquisme que impregna la denominació dels plats amb la presentació minimalista que se sol fer de les viandes i amb l’ambient zen que es recrea en alguns restaurants. Està clar que es tracta d’una moda, com tantes altres que han existit. Valga l’exemple de l’afrancesament que s’imposà des de fa temps en la denominació dels menjars com a marca de distinció i refinament, i que encara hui perdura.
Quan hom s’asseu davant d’aquesta parafernàlia farcida de barbarismes es queda desconcertat. I si es tenia alguna cosa clara s’acaba renunciant a qualsevol suspicàcia en veure’s atabalat per olis de pi mengívols, infusions masticables, escumes salades i dolces, mousselines i llits de verduretes tan fràgils que sembla que vagen a queixar-se quan les mossegues. I no cal dir quan s’especifiquen les tècniques culinàries; ara ja no es fa servir el fregit, torrat, marinat o cru sinó que s’usa l’eufemisme “guisat a baixa temperatura” per a proporcionar més intriga a l’art de la manduca. I és que el menjar entra pels ulls... i per les orelles.
Així, en aquesta nova moda culinària el bollit de tota la vida pot esdevindre una crema vaporosa, gairebé etèria, o una pilota de putxero en tota regla pot convertir-se en un minúscul i desvalgut mos en mig d’una plàtera arrogant. Certament és un èxit que s’hauran d’apuntar els nous cuiners quan et fan rotar botifarra sense haver-te-la fet menjar. Sens dubte, això comporta també un procés de divulgació i reclam publicitari sota el lema de reinterpretació dels plats tradicionals i casolans, o d’altres invents com la cuina d’autor, la cuina mediterrània, etcètera. 
És aquella tendència de la idolatrada truita deconstruïda de l’Adrià. He de confessar, però, que jo només l’he vista retratada i em va semblar una truita comuna, a mig fer, tot i que s’assegure que té el gust autèntic d’una truita exquisida. No pot ser per a menys, després del preu que s’ha de pagar per tastar-la. Les despeses, però, estaran justificades per la originalitat, la tècnica innovadora i el pedigrí de les gallines que han post els ous. 
L’alimentació, a diferència de la nutrició, implica una acte voluntari condicionat pel moment cultural i, per tant, influenciable per les modes. La veritat, però, és que hem arribat a un punt en què cada vegada es cuina menys a les pròpies llars i per això anar a menjar arròs caldós a un restaurant resulta tot un esdeveniment que convida al comboi i a la sobretaula. Inevitablement, aquests melindros en els menjars de restaurant sempre em recorden aquell entranyable conte de H. C. Andersen, El vestit nou de l’emperador, que era només visible per als cortesans selectes i distingits mentre esdevenia invisible per aquells altres de natura ximple i vulgar. 
Joan Ll. Mollà

diumenge, 7 de febrer del 2016

El exalcalde de Xeresa condemnat per delicte ecològic deixa de pagar la multa.

Imagen de los vertidos realizada por el Grup SAMARUCL'Audiència Provincial de València ha ordenat investigar la situació patrimonial del exalcalde de Xeresa, Cipriano Fluixà Castelló, que en 2010 va ser definitivament condemnat a un any de presó per delicte de prevaricació mediambiental en concurs ideal amb un delicte contra el medi ambient i al pagament de dues multes diàries de 30 euros durant 24 mesos, en sentència confirmada pel Tribunal Suprem. Fluixà, del PP, signava autoritzacions que van permetre a una empresa dedicada a l'elaboració de marbre i pedra artificial realitzar abocaments en el marjal protegit de la Safor, dins del terme municipal de Xeresa. Després de recórrer una sentència del Tribunal Suprem d'un any de presó i dues multes diàries de 300 euros, Cipriano Fluixà va eludir la presó a canvi de multes que va intentar rebaixar argumentant una suposada falta de recursos. L'Audiència va acceptar el recurs del exalcalde, encara que els denunciants„ l'associació ecologista IDEA„ va tornar a recórrer per inexecució de sentència aportant dades sobre els ingressos de Fluixà, en aquells dies funcionari de la conselleria de Sanitat i administrador únic d'una bugaderia. L'Audiència va rectificar i va mantenir la condemna inicial, que incloïa sancions molt més elevades. En qualsevol cas, Fluixà va eludir la presó i va pagar les multes, encara que solament parcialment. 
Segons un acte al que ha tingut accés Levante-EMV, al novembre de 2014 Fluixà hauria abonat 44.200 euros a les arques d'Hisenda. En aquesta data l'Audiència ja donava 10 dies perquè manifestés «la causa per la qual no havia fet efectiva la totalitat de la multa». Més de dos anys després d'aquell requeriment, l'Audiència torna a la càrrega recordant-li al «penat» que li resta per abonar la suma de 20.600 euros i ordena esbrinar la seva situació patrimonial per procedir «per la via de constrenyiment "apremio".».
www.levante-emv.com/

dimecres, 3 de febrer del 2016

Quarta plaça per a l'equip cadet masculí del CC Garbí en l'autonòmic de cross.

Tomás García, subcampió autonòmic.
L'equip Cadet Masculí de Cross del Club de Còrrer el Garbí s'ha classificat en un 4º lloc en el Campionat Autonòmic celebrat diumenge passat en l’Alcudia. L'únic equip que presentava el CC El Garbí era el Cadet Masculí que s'alçava fins a la 4ª posició a escassos punts dels llocs d'honor, l'equip estava format per Tomás García que aconseguia la segona posició, i per tant subcampió autonòmic escolar cadet, el següent que entrava en meta va ser Adrià Martínez 11º, Borja Catalá 12º, i Mohamed Hmane el 51º.
En categoria aleví masculí Iker Canet va ser 11º, Neus Ciscar 17º en cadet femení, Carla Monferrer 9ª i Ana Mora 12ª ambdues en la categoria Juvenil Femenina, i finalment Andrea Abad s'alçava amb la 5ª posició en la categoria junior.
www.radiogandia.net

dilluns, 1 de febrer del 2016

XERACO, GANDIA, TAVERNES I XERESA, UNITS PER SALVAGUARDAR LA MARJAL.

Passat divendres, el regidor de medi ambient Iván de los Ángeles es va reunir amb Pep Nebot, subdirector de medi natural de la Generalitat Valenciana, juntament a representants institucionals dels municipis saforencs de Gandia, Xeresa i Tavernes de la Valldigna, en el marc d’una bateria de propostes en comú elaborades amb objecte de la preservació sostenible de la marjal de la Safor-Valldigna. Els contactes entre els municipis s’iniciaren en Xeraco, on passat octubre regidors i alcaldes de tots els municipis van constatar la seua preocupació per la degradació ambiental d’este espai d’altíssim valor ecològic i el seu interés per fer un pas avant de forma conjunta i, des de l’assumpció de responsabilitat, exigir al govern autonòmic la seua implicació en treballar per un futur millor per a la marjal i pels nostres municipis. Entre els punts essencials pels que ha discorregut la reunió, es troba el repensament de les Normes de Gestió de la marjal, una eina que pot ser molt potent i servir de bona base per assolir els objectius proposats, les quals seran sotmeses a escrutini conjunt pels quatre municipis. Un altre tema recurrent han sigut les intervencions sobre el territori per afavorir el medi natural, les quals es facilitaran en gran mesura gràcies a la unitat dels municipis de cara a sol·licitar finançament europeu. Per últim, s’ha debatut entorn de la qüestió de donar forma jurídica a la unitat dels quatre municipis envers la protecció de la marjal, amb objecte de dotar-la d’una figura dedicada essencialment a la gestió i enfocada al llarg termini.
La reunió finalitzà amb la reiteració del compromís del nou Govern autonòmic per a fer més ambientals les polítiques actuals de territori, i convidant a obrir un període de reflexió entre els municipis envers a la constitució de la figura jurídica més apropiada per assolir els objectius marcats.
www.xeraco.eu