Xeraco no autoritzarà bous al carrer ni embolats.

L'Ajuntament de Xeraco no autoritzarà 'bous al carrer' ni 'embolats'. La corporació municipal ha aprovat en l'últim plenari, amb els vots a favor de les formacions del govern (PSOE-Compromís i Canviar Xeraco), i l'abstenció del PP, la moció proposada i presentada per Canviar Xeraco perquè el municipi es declare contrari al maltracte animal.

La moció, que ha estat consensuada entre els socis de govern, no permet l'autorització d'espectacles taurins en el municipi, com els 'bous al carrer' o el 'embolat'. Segons ha explicat el portaveu de Canviar Xeraco, Iván de los Angeles, amb la moció no solament pretenen prohibir aquests espectacles sinó "potenciar activitats que no contemplen sofriment animal". Al principi, aquesta moció va ser deixada sobre la taula, a proposta de l'alcalde, Francesc Serralta (Compromís), perquè fos redactada de nou amb un caràcter més concret i "menys ambigu en alguns punts". Després de l'aprovació per plenari, De los Angeles ha mostrat la seva satisfacció perquè és un "exemple de com es pot arribar a un consens en un govern plural amb plantejaments diferents".

www.levante-emv.com

Xeresa aprova una rebaixa de l'IBI del 3% que no entrarà en vigor fins a l'any 2017.

El plenari de Xeresa va aprovar en la sessió d'aquest dijous una rebaixa de l'Impost de Béns Immobles (IBI) d'un 3%. Aquesta bona notícia per als veïns de la localitat no es consumarà fins a l'exercici de 2017, ja que el consistori no ha pogut impulsar una rebaixa per al proper 2016. La mesura va anar endavant per unanimitat, amb els vots dels set edils de Compromís i els quatre dels regidors del Partit Popular. L'alcalde de Xeresa, Tomàs Ferrandis, va explicar que el seu desig hagués estat executar aquesta rebaixa per 2016, però que la situació financera del consistori l'hi ha impedit.

El primer edil va indicar que durant el proper exercici el govern ha de fer front a diverses obligacions econòmiques, per la qual cosa no era viable impulsar una reducció d'impostos per 2016. Entre elles va destacar el pagament de 85.000 euros del préstec del Fons de Proveïdors o l'abonament de l'extra del 2012 als funcionaris. A més, el municipi ha d'augmentar els seus ingressos en uns 58.000 euros per complir amb el pla d'ajust.

A tot això, Ferrandis va agregar que la població ha vist minvats els seus ingressos en els últims anys, a causa de les retallades dutes a terme per l'Estat. En aquest sentit, l'edil va apuntar que les partides que rep la localitat de la seva participació en els tributs han caigut un 25%.

«Des de l'any 2010 aquests ingressos han anat descendint, per la qual cosa la capacitat d'actuació econòmica s'ha vist també reduïda», va afegir. La rebaixa de l'impost aprovada pel plenari de Xeresa té com a fi evitar l'impacte de l'augment cadastral. Ferrandis va explicar que una ordre del Ministeri d'Hisenda, que conclou en 2016, va elevar el valor dels habitatges en aquells municipis en què la revisió s'havia fet abans de 2006, amb la finalitat de recaptar més. Això va generar que a Xeresa s'hagi augmentat el valor cadastral dels immobles, alguna cosa que es vol contrarestar baixant la part local de l'IBI. En aquests moments els veïns paguen els seus tributs a raó de un tipus impositiu del 0,74%, però el plenari va aprovar reduir-ho al 0,72%. Amb això, s'aconseguirà minimitzar l'augment previst per al proper exercici i que suposaria un 10%. Així, amb la rebaixa del tipus local, la taxa urbana es reduirà «un 3%» i els veïns no percebran aquest augment decretat per Hisenda i que pagaran per última vegada. Xeresa també ha de retornar 39.000 euros a l'Estat, ja que el ministeri es va equivocar en la previsió d'ingressos de quatre anys i va abonar a moltes poblacions més diners del que li corresponia.

www.lasprovincias.es

Programa Xarxa LLibres.

S’informa a les mares i pares de l'alumnat d’Educació Primària i Secundària que des del 26 de novembre està disponible el formulari electrònic de les famílies per a fer la sol·licitud de participació del programa XARXA LLIBRES.

La documentació que s’ha de dur a l’Ajuntament és :

- el formulari que apareix en la web www.ceice.gva.es/xarxallibres degudament emplenat

- justificant de pagament (factura o justificant de l’Ampa) per la compra dels llibres

Les persones que no puguen accedir al formulari poden passar per l’ajuntament arreplegar-lo
El termini per a entregar tota la documentació és de l’1 al 14 de desembre

Ajuntament de Xeresa.

Demà divendres a Potries: Presentació del llibre de Victor Labrado "No Mataràs".

Conocatoria de plenari ordinari a l'Ajuntament de Xeresa.

Alcoi i Gandia s'uneixen per recuperar la via verda del tren Xixarra.

Alcoi i Gandia s'uneixen per reactivar el consorci que recupere la via verda de l'antic tren Xixarra. El 16 de gener està prevista una reunió del consorci per engegar el projecte i buscar finançament en la Fundació Vies Verdes i el Ministeri de Foment. L'alcaldessa de Gandia, Diana Morant, subratlla que el projecte, a part de rehabilitar el traçat, implica dotar-ho de serveis per al seu ús turístic.

El projecte, segons el treball realitzat en 2005 per l'enginyer Alfonso Jordà, té un cost de 9,2 milions i preveia l'ampliació de l'itinerari a Alacant, a través de la Foia de Castalla, i a Villena, a través d'Agres i Alfafara. L'alcalde d'Alcoi, Antonio Francès, entén que són projectes concrets com aquest els que han de donar sentit a la unió de les Comarques Centrals. La via verda que transcorre entre Alcoi i Gandia té una longitud de 53 quilòmetres.

Audio
http://radioalcoy.com/Home/Player/11661
www.radioalcoy.com

Records.

A poqueta nit torne a peu a casa. Camine per la vorera remullada de la boira de novembre. Barrejada amb la humitat, retrobe un flaire de carabassa torrada que s’escapa d’una casa. Imagine la carabassa acabada de treure del forn, en la seua llanda, al damunt del banc de la cuina, amb la dolçor caramel·litzada tot daurant les dues mitges planes.

Aquest encontre sensorial em fa pensar en flaires adormits, desapareguts. El fum de la llenya de pi que calfava el forn de la ti Amparo, al carrer Pocotrigo, que s’enlairava també entre la rosada emblanquinada amb la llum dels fanal arcaics; la tirera de cassoletes amb els fesols bullits per a sopar o les torrades amb oli, sucre i canyella dels esmorzars.

Em ve també al cap l’olor anisada dels migdies als Quatre Cantons, quan encara hi era el bar de Llorca; davant del qual les mobilettes dels jornalers s’arrengleraven immòbils com els pacients cavalls mecànics enfront d’un saló del far-west rural.

El que més m’agradava quan tornava els caps de setmana a casa dels avis era sentir l’olor del fum hivernal, de la llenya de taronger que cremava a la llar, l’aroma de la sutja dipositada a la xemeneia en un procés quasi tan lent com el que forma les estalactites. El fum de la casa impregnava suaument el matalaf de borra en el qual m’enfonsava tots els caps de setmana en el meu minúscul paradís… el perfum que feia la cambreta amb les creïlles i les cebes escampades perquè no es podriren.

També recorde l’olor de treball del iaio Lluís que sempre m’alçava a l’aire quan tornava a casa i em deia: “xe!, el meu Pernales”.  L’efluvi del putxero dels diumenges, de la tasseta de caldo que treia l’àvia a mitjan matí perquè desdejunara sucant-hi pa.

Recorde l’olor de casa vella i tan humil de l’àvia Maria, la sentor forta del Zotal amb què desinfectava el corral sempre amb algun gos d’hoste. D’ella vaig heretar la convicció de creure que “qui no s’estima els animals, tampoc no s’estima les persones”.

Recorde l’olor de café acabat de fer que totes les vesprades, cap a les cinc, omplia la casa del meu amic Josep, una olor que de vegades crec descobrir encara hui a l’escala de la meua pròpia casa.

Tan sols per tot això, em paga la pena encendre la meua llar i deixar que s’escampe el fum dolç dels arbres fruitals pel cel obscur de novembre. Qui sap si demà, el que hui és només fum, siga per algú un record.

Joan Ll. Mollà

Gabriel Garcia Frasquet, premi GRG en la categoria de Cultura i Investigació.

En la vespra de la celebració de la 6ª gala de premis Grup Radio Gandia, hui volem apropar-los una mica més a la figura de Gabriel García Frasquet, que ha estat reconegut pel jurat en la categoria de Cultura i Investigació. El currículum del professor García Frasquet és inabastable. Té diverses titulacions acadèmiques i ha anat ascendint en la seva carrera professional, malgrat que ell, que sempre s'ha caracteritzat per la seva humilitat i la seva senzillesa, assegura que, abans de res, se sent mestre. A més, Garcia Frasquet ha exercit com a director del CEIC Alfons El Vell durant 17 anys, des de 1995 fins a 2012. La seva brillant carrera comença ja de petit, quan era un àvid lector, alguna cosa que, segons assegura, ha estat fonamental i ha marcat en la seva trajectòria.

Audio
http://www.radiogandia.net/images/stories/audio/alacarta/Cortes/1547-gabriel.mp3

Diversos recol·lectors de cítrics denuncien la situació d'explotació a la qual els sotmeten algunes empreses.

L'inici de la campanya citrícola a la comarca de la Safor ja s'ha saldat amb diverses denúncies de treballadors que han acudit als principals sindicats de la comarca per explicar la seva situació laboral, que tant CCOO com UGT qualifiquen de “autèntica explotació”. El secretari d'Organització d'UGT, Pepe Esteve, ha relatat a Radio Gandia SER que alguns treballadors contractats a través d'empreses de Treball Temporal per recol·lectar cítrics reben per cada hora de treball al voltant de 2 o 3 euros, malgrat que els sindicats i la patronal ja van estipular el sou a percebre per aquests empleats a través d'un conveni. D'altra banda, malgrat que el seu contracte estipula un determinat nombre d'hores de treball, acaben realitzant més hores de les conveniades.

Segons Esteve, aquesta contractació fraudulenta afecta a una empresa important de la zona, al mateix temps que denunciava que aquesta i altres mercantils s'escuden en les ETT’s, que són les que realitzen les contractacions dels recol·lectors, per evitar qualsevol responsabilitat. Pepe Esteve ha reconegut que la Direcció general de Treball està implicant-se en aquest assumpte i de fet, la directora general de Treball i Benestar Social, Cristina Moreno, ha assegurat que van a proposar sancions més altes per a aquelles empreses que facen il·legalitats, atès que, no només estan realitzant un frau als treballadors i a la Seguretat Social sinó també una competència deslleial a aquelles empreses que sí compleixen amb les condicions salarials i laborals de les persones contractades. Pepe Esteve reclama a més que hi haja una responsabilitat penal per als empresaris que infringeixen la llei.

www.radiogandia.net

El proper dijous dia 19 a la Biblioteca Central de Gandia.

Sanció exemplar d'Inspecció de Treball a “Vicente Giner, SA”, magatzem de cítrics per cisar als seus operaris en el salari i obstruir a aquest organisme.

Segons ha pogut saber aquest diari en fonts del sindicat Comissionis Obreres de la Safor, la Inspecció de Treball de València ha proposat una sanció econòmica exemplar, que podria arribar als 30.000 euros, a l'empresa de Beniflà “Vicente Giner, SA”, magatzem de cítrics, després de les denúncies d'alguns treballadors que acusaven a la mateixa de cisar en el pagament dels seus sous, en ocultar i manipular les dades dels quilos de taronja recol·lectats pels denunciants; es tracta d'una pràctica prou estesa en el sector, segons afirma el responsable sindical Josep Antoni Carrascosa. Després de la visita d'un inspector de Treball a la seu de l'empresa, se li va intentar enganyar per part del cap de Recursos Humans i després, després de ser requerida la documentació en la Delegació Provincial de València, l'empresa va al·legar que l'havia perdut. Per la qual cosa, segons l'expedient administratiu al que ha tingut accés aquest diari, es procedeix a la referida sanció.

www.saforinformatiu.es

Enric Lluch i Gemma Lienas guanyen el premi Ciutat d'Alzira de narrativa infantil i juvenil.

Ja s’han conegut el nom dels guanyadors dels guardons juvenil i infantil dels Premis Literaris Ciutat d’Alzira 2015. El jurat ha decidit premiar Gemma Lienas amb el XX Premi Fundació Bancaixa de Narrativa Juvenil, per l’obra La venjança dels panteres negres, i Enric Lluch amb el XX Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre, per Mònica, Tonet i l’home que sabia fabricar flautes de canya. Així mateix, el jurat d’ambdues modalitats ha decidit declarar finalistes les obres El tresor de Karim, de Jesús Mollà, pel que fa a narrativa juvenil, i El bolígraf de Higgs, de Rubèn Montañá, en narrativa infantil. El jurat del XX Premi Fundació Bancaixa de Narrativa Juvenil –dotat per la Fundació Bancaixa amb 16.000 €­–, format per Ramón Ferrer, Gonçal López-Pampló, Isabel-Clara Simó, Bernat Santabasilisa i Aida Ginestar, ha destacat  de l’obra de Liena el “seu sentit del ritme, l’empatia que generen els personatges i el desafiament moral que planteja la història”. La venjança dels panteres negres presenta el relat de quatre personatges ben diversos que, a poc a poc, van enllaçant les seues històries. Òscar és un adolescent sense perspectiva de futur ni il·lusió si no fóra per la seua germana, Mabel, i pels col·legues de la banda, que el fan sentir part d’alguna cosa. En canvi, Baldo, el líder dels Black Panthers, és violent i seductor, i té un objectiu clar: carregar-se Daniel, el traïdor que fa un any el va denunciar i va fer que l’inspector López l’humiliara davant dels seus. Després d’haver fugit de la ciutat quan van passar els fets, Daniel es veu obligat a tornar. Qui el trobarà primer, l’inspector López o «els panteres»?

Gemma Lienas (Barcelona, 1951) és autora de més de noranta títols per a tots els públics, com ara Vol nocturn o El final del joc, per a adults; El diari lila de la Carlota, Així és la vida, Carlota, Bitllet d’anada i de tornada o El rastre brillant del cargol, pel que fa als joves, o les sèries Emi i Max, La Tribu de Camelot o La fada Menta, per als més menuts. La seua obra, traduïda a deu llengües, ha sigut distingida amb els premis Andròmina de Narrativa, el de les Lletres Catalanes Ramon Llull, el de la Unesco per a la tolerància, la Menció d’honor del IBBY, The International Board on Books for Young People, l’Odissea, així com amb la medalla Francesc Macià al Treball de la Generalitat de Catalunya. Per la seua banda, l’obra El tresor de Karim, de Jesús Mollà, ha sigut finalista de la modalitat juvenil. L’obra ens transporta al Mediterrani a les acaballes del segle xvi, quan els pirates nord-africans atacaven les costes valencianes, els moriscos començaven a ser repudiats i la ciutat d’Alger s’enriquia amb el comerç de captius i esclaus. Jesús Mollà Castells (Tavernes Blanques, 1961) compagina la tasca docent amb la literatura. Ha guanyat el Premi de Narrativa Infantil Vicenta Ferrer i el Premi de Teatre Germà Montaner.

Mònica, Tonet i l’home que sabia fabricar flautes de canya, d’Enric Lluch, ha sigut l’obra escollida pel jurat del XX Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre ‒format per Bernat Bataller, Josep Lluís Doménech, Francesc Puigpelat, Josep Millo i Aida Ginestar‒, guardó dotat amb 2.500 € per Edicions Bromera, pel “seu plantejament, realista i molt lligat a l’actualitat, així com per la seua capacitat de reflectir l’univers infantil”. Mònica i Tonet coneixen casualment Modu, un senegalès que viu en un molí abandonat. Ben prompte s’adonen que la manera de sobreviure del jove guarda poca relació amb les opinions i les reaccions d’alguns adults que coneixen, i decideixen ajudar-lo, encara que no sempre de la manera més encertada. Els dos xiquets viuran la realitat més crua a la qual s’enfronta Modu i altres immigrants quan la policia els obliga a anar-se’n per no tenir la documentació. Abans, però, Modu els regalarà a cadascú una flauta de canya, capaç de destil·lar una música extraordinària, i una pedra preciosa amb grans poders.

Enric Lluch (Algemesí, 1949) és autor d’un centenar de llibres, la major part dedicats als infants i joves. La seua obra ha estat reconeguda amb premis com el Barcanova, el Joan Amades, el Far de Cullera, el Samaruc, el de la Crítica de l’IIFV, el Ciutat de Sagunt o el Ciutat de Torrent. Pertany a l’AELC, al PEN Club, és membre de la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura i, des de 2014, també del Consell Valencià de Cultura. Va rebre el I Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre el 1996 amb L’àngel Propulsat i el dimoni Emplomat, guardó que torna a rebre ara per Mònica, Tonet i l’home que sabia fabricar flautes de canya.  El jurat del Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre també ha volgut destacar com a finalista el relat El bolígraf de Higgs, de Rubèn Montañá, una novel·la que barreja humor, aventures, ciència-ficció i, fins i tot, algun plantejament filosòfic. Rubèn Montañá (Badalona,1983) ha estudiat Arts Gràfiques i Disseny, i és llicenciat en Art Dramàtic. És membre fundador de la companyia EGOS teatre i, com a escriptor, ha guanyat el Premi Josep Maria Folch i Torres i el Barcanova, entre altres.

Els guanyadors de totes les modalitats rebran el trofeu dissenyat per Manuel Boix el proper 13 de novembre, durant el transcurs de la tradicional gala de lliurament dels Premis Literaris Ciutat d’Alzira.

www.laveupv.om

Independència.

Depenc del cotxe per anar a treballar, d’un motor ben enllestit i del ben dipòsit alimentat. Depenc de què ara fa, exactament, cent cinquanta milions d’anys hi hagué un mar que, en desaparéixer, deixà soterrades tones i tones de plàncton i algues. Depenc del temps que començà a obrir els ulls a la llum quan encara no existien els rellotges.

Depenc de la suor de miners que escorcollen la pell de la Terra tot buscant minerals i de l’intel·lecte d’altres que converteixen les roques en canonades gegantines d’acer que s’encreuen rectes i tortes en un laberint indesxifrable de trajectòries pel món.

Diuen també que depen dels eixams d’abelles, del vent invisible que engronsa les flors i les fulles i dels impactes de meteorits pretèrits i futurs; de les marees que mai no he vist en la petita platja que conec.

Depenc de la sal de l’aigua i d’altres elements invisibles i vitals. Depenc de l’ànim del Sol, del creixement de vegetals que viuen en paratges ignots. Depenc de mecanismes i engranatges, del negre de fum que fou la tinta primigènia i de pensaments dibuixats amb lletres sobre papers; de l’aigua convertida en saliva i de la saliva convertida en verb i aquest en moviment.

Depenc del rastre deixat a l’éter per desconeguts i per l’empremta que deixaran aquells que encara no són nats. Depenc del món material i de les raons que vull entendre de l’immateral. Depenc tan sols d’una part que batega regular sota l’influx de la sort.

Joan Ll. Mollà

Waldo i Moltó disputen la gran final del Individual de Raspall a la Llosa de Ranes.

L’edició número vint-i-nou del Campionat Individual de Raspall Professional – Trofeu President de la Generalitat Valenciana finalitzarà demà dissabte a partir de les 18:00 hores al trinquet de la Llosa de Ranes amb la gran final que enfrontarà al deu vegades campió de la competició, Waldo d’Oliva contra el futur de la modalitat i un dels jugadors més en forma del món professional, Moltó de Barxeta. El trinquet de la Llosa de Ranes serà l’escenari on es decidirà el torneig manomanista més important del Raspall, amb el duel esperat per tots els aficionats a l’inici del campionat, ja que s’enfrontaran els dos gran favorits de la competició i dos dels jugadors amb més rellevància en el món professional del Raspall, que representen el passat, present i futur de la modalitat.

Waldo Vila Gilabert (27/12/1978), disputarà demà al trinquet de la Llosa de Ranes la seva dotzena final del Individual Professional, de les quals ha guanyat un total de onze, perdent únicament la primera que va disputar l’any 1999 amb vint anys. Aquesta final es una gran oportunitat per a Waldo per igualar els 11 títols que va aconseguir Álvaro en l’Individual d’Escala i Corda, i d’aquesta forma igualar un registre històric com a jugador amb més títols dels Individuals Professionals de Pilota Valenciana, inclús aquesta xifra podria superar-la si aconseguirà guanyar aquesta i una altra edició del torneig.

Respecte al trinquet de la Llosa de Ranes, aquest ha albergat en la seua historia tres finals del Individual de les quals Waldo ha disputat i guanyat dos, per lo tant es un recinte molt conegut i propici per al rest d’Oliva. El seu rival en la final Moltó, tindrà de sobreposar-se a la seua inexperiència en aquest tipus de partides amb tanta rellevància i fer front al millor jugador de l’historia de la modalitat. A pesar de tots aquests factors, els entesos de la modalitat pensen que el rest de Barxeta és un dels pocs jugadors que poden fer front a Waldo i superar-lo a una única partida. Per lo tant, es preveu una vibrant i emocionant partida que serà retransmesa en diferit per Levante Tv el diumenge dia 8 a partir de les 16:00 hores.

www.fedpival.es

Ferran Garcia Oliver guanya el premi Joan Fuster d'Assaig.

Ferran Garcia-Oliver (Beniopa, 1957), catedràtic d’Història Medieval de la Universitat de València i membre de Saforíssims, ha estat guardonat amb el Premi Joan Fuster d’Assaig per l’obra Nació, ancestres i ADN en la 44a edició dels Octubre. L’assaig de Garcia Oliver repassa els relats que els erudits i pensadors han fet sobre els orígens dels valencians. Segons el jurat, és un tema «de rabiosa actualitat» perquè posa el dit a la nafra sobre aquest assumpte tan complex, i desmunta els tòpics i les barbaritats que s’han difós sobre la identitat del poble valencià. Garcia-Oliver va explicar a VilaWeb que no es tracta d’un assaig sobre la identitat, sinó que és un assaig nascut amb la intenció de «recollir i analitzar les narracions que s’han fet sobre el que som els valencians, perquè d’uns anys cap ací s’han dit moltes bestieses, sobretot en un moment de crispació, una mica abans i durant la Transició, arran dels assajos de Joan Fuster, Nosaltres, els valencians i tota l’altra obra seua de caràcter civil. El que faig és desmuntar alguns tòpics que no tenen cap fonament de caràcter científic, però que per raons ideològiques s’han anat difonent i defensant en l’àmbit universitari i polític i això ha creat molta confusió. Per exemple, sobre si els valencians mantenim el mateix ADN des del Neolític. Quina aberració. Però això crea confusió i exacerbació i el que volen aquests que han anat amb aquests arguments és fer marrada amb el vincle que els valencians tenim amb el Principat.»

Es tracta, per tant, d’un assaig del tot contemporani en un moment de canvi polític al País Valencià. Ell ho diu així: «La voluntat és contribuir a donar llum a un tema que ha dividit i causat molt de dany i que són idees que encara corren impunement sobretot per les xarxes socials.» I assegura: «És un assaig molt fusterià, on utilitze molt la ironia que ens va ensenyar Fuster». El premi Andròmina de narrativa ha recaigut en el polític i jurista Miquel Àngel Estradé (Garrigues,1957) per l’obra L’assassí que llegia Vidal Vidal. Mentre que el poeta i dramaturg Josep-Ramon Bach (Sabadell, 1946) ha estat el guanyador del premi Vicent Andrés Estellés de poesia per Secreta dàlia.

www.saforissims.org

El comitè d'empresa de Faus Group emprendrà accions legals contra la mercantil per l'acomiadament de 17 treballadors.

El comitè d'empresa de Faus Group emprendrà accions legals contra la mercantil per l'acomiadament de 17 persones en considerar que és improcedent després d'una reunió el passat dijous de vesprada amb els serveis jurídics de Comissions Obreres. Com recordaran, aquesta setmana els explicàvem que Faus Group ha acomiadat a 17 persones que se sumen a altres 13 en el que va d'any el que fa pensar al comitè d'empresa que la nova adreça del Grup Guardiola vol desmantellar l'empresa. Josep Albors ha anunciat entenen que els acomiadaments són improcedents i van a instar a la direcció a que readmetin als 17 treballadors acomiadats fa una setmana. Josep Albors també ha avançat que el dilluns està previst que els reba l'alcaldessa de Gandia, Diana Morant, a qui ha agraït la deferència. Apunta Albors que en la reunió insistiran a la primera edil sobre el fet que els terrenys han de ser industrials perquè la bona connexió viària fa que la ubicació de Faus Group sigua molt atractiva comercialment.

Audio

http://www.radiogandia.net/images/stories/audio/alacarta/Cortes/1544-alborsdespidos.mp3

www.radiogandia.net