Celibat.

Posats a demanar, jo exigiria el celibat obligatori com a condició sine quan non per a qui volgués consagrar la seua vida a la política ¿Quines penseu que són les professions que han de requerir tots els cincs sentits si no són les que impliquen una dedicació plena envers el proïsme? Vegeu sinó com li va resultar l’invent d’aplicar l’abstinència carnal als seus religiosos al papa Gregori VII, allà pel segle XI; va ser com oli en un cresol. Des d’aleshores els homes i dones santes pogueren centrar-se en l’estudi i la contemplació tot prescindint del mundanal desfici que dóna l’entrecuix, sense problemes.

I no penseu que seria una mesura exagerada, que va! És més, estic segur que, tant regidors com alcaldes, com diputats i senadors, acollirien la nova norma de molt bon grat. Tots entenen que la política és moltíssim més elevada (quant no delicada) que la vida sacerdotal, ja que mentre aquesta posterga la felicitat en una enigmàtica vida eterna, la ciència política, sempre més pragmàtica, implica el disseny d’una delicada estratègia perquè tots puguem salvar-se ací en la Terra de la millor manera possible. I això canta molt si no se sap fer correctament. De fet, la ineptitud política transparenta més que l’habilitat clerical a salvar ànimes.

Per això, aquest nou precepte aplicat a la classe política, en cap cas hauria d’interpretar-se com un càstig, tot el contrari, suposaria l’alliberament de bona part de les responsabilitats mundanes per a poder centrar-se en la bondat i conveniència dels seus actes. A tal fi, també se’ls hauria de proporcionar als aspirant a polític o aquells altres ja consagrats tota sort d’ermites i altres llocs sants, talment com convents o monestirs, a fi que pogueren reunir-se i debatre el profit de llurs actes, a més d’aprofundir en l’estudi de la dialèctica, la retòrica, la filosofia, l’aritmètica i, opcionalment, l’astronomia.

Desconfiat com sóc, d’ara endavant, recelaré de tot aquell programa polític que no sotmeta el seus fidels seguidors a la més angèlica i casta abstinència. És més, m’atreviria també a dir, encara que siga un altre tema, d’ara endavant, també desconfiaré del clero que mantiga el celibat, ja que en aquest cas no és més que una paradoxa d’alt cost opcional, sense cap repercussió pràctica.

Joan Ll. Mollà