No és cap secret d’Estat: la política que devia regular sectors estratègics de l’economia del país la dicten els oligopolis. Les sospites apunten evidentment al legislador: el governant que devia ordenar en el mercat de l'energia, comunicacions, banca... protegint els ciutadans i l’interès comú. La resposta amb què ens trobem és una ciutadania cada dia més decebuda amb el sistema i que aspira a ser, no sol l’objecte principal sinó també el subjecte actiu d'una nova política; la ciutadania com a eina creïble per al canvi, en tant que usuaris i consumidors -a banda de votants- amb capacitat crítica i llibertat per triar. Reivindicacions per recuperar el caràcter públic de serveis; guanyar espais de dret com l'autoconsum elèctric, oposició als OGM, exigències per avançar en el concepte d'Economia del Bé Comú... Però vivim al País Valencià i les coses són ben diferents. El darrer exemple el trobem en la regulació de preus de l'aigua potable feta pel govern de Fabra. A la nostra autonomia disposem d'una Comissió de Preus com a òrgan per arbitrar i, en darrera instància, decidir el preu que podrà aplicar l'empresa concessionària de l'aigua potable de qualsevol municipi on el servei està privatitzat. Amb el pretext de simplificar els decrets anteriors, en juny del 2013 el Consell va aprovar un nou decret (Decret 68/2013 de 7 de juny) que ja ha entrat en vigor i que regula aquest procés introduint dos canvis de gran calat.
El primer canvi afecta a la composició de la Comissió. El Consell augmenta el nombre de vocals que representen les grans empreses del sector. Dels dos vocals que tenien passaran a tindre'n tres, front als dos representants de les associacions d’usuaris. Amb aquest canvis, el govern de Fabra entrega a les grans empreses concessionàries d’aigua la Comissió de Preus. Subratlle l’expressió grans perquè no estic criticant el model liberal de gestió privada -amb el quan no estic d'acord-, sinó la perversió del sistema feta entre espavilats i poc espavilats. Aquestes pràctiques de “sobreprotecció” d’uns acaben podrint el sistema polític i barrant el pas a qualsevol iniciativa empresarial nova. tal i com està passant al camp de les energies renovables i la caciquil política del ministre Soria.
El segon canvi que introdueix el decret 68/2013 de la Generalitat, afecta a la fórmula de càlcul de la tarifa pel procediment ordinari: el coeficient per retracció en el consum d’aigua. Amb aquest ajust, si en un municipi es redueix el consum d’aigua, l’empresa concessionària pot exigir una revisió del preu per m3 en compensació. O siga que les famílies i empreses pagaran pel consum no realitzat. Es contravé, així, el principi d’assumpció del risc de l’explotació per part del concessionari. Tots els arguments sobre el risc empresarial, el valor de “l'emprendurisme”, etc... queden en la cara B de la moral del PP. No cal parlar de l’ampli consens per fomentar un consum responsable dels recursos naturals.
D'aquest decret del govern de Fabra ens quedem amb el dubte (nosaltres i el President, també) de saber si estem davant d'un cas més de “porta giratòria” a la vista. És a dir si darrere d’aquesta ocurrència tenim un ex-directiu d'empresa ficat a polític o algun governant que busca col·locar-se d’assessor quan la política se'l deixe pel camí.
Article d'opinió de Tomàs Ferrandis (Alcalde de Xeresa) a www.gentedelasafor.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada