Salvatges.

Afortunadament, nosaltres no som així; vivim en una societat civilitzada. Ara he sabut que encara existeix una primitiva tribu en Papua Nova Guinea, els Maring, que a més de bàrbars, són uns desbalafiadors a mà foradada, malgrat viure en allò que se’n diu l’edat de pedra. Els Marins Tsembaga són una minúscula societat que es distribueix en unes poques aldees veïnes, i que, en total, no comptaran amb més de dues-centes ànimes. Doncs bé, per a aquest primigeni poble melanèsic la cria de porcs suposa una qüestió de prestigi social. 

Els nadius basen quasi exclusivament la seua alimentació en la rudimentària agricultura que practiquen: mengen moniatos i quatre fruites que pillen dels arbres selvàtics. Però, per altra banda, crien amb cura marrans per a fer-se rics. Així, un “gran home maring” és aquell que pot reunir un centenar de porcs als quals criarà amorosament llevant-se, si cal, el mos de la boca per tal de satisfer l’apetència del ramat. Els porcs són tan valuosos que un maring mai consentiria de vendre’n cap, ni per tot l’or del món! Tampoc els intercanvien, ni els regalen, ni els empren com a dot per tal d’aconseguir les belles aborígens. Simplement, els poseeix.

Però quan veritablement demostren la seua incultura i el seu primitiu salvatgisme és quan el Maring tiren el burro per la finestra. Vull dir: cada dotze anys, amb un delirant festival de sang i colesterol sacrifiquen tots els porcs en pocs dies. De fet, cada família pot arribar a matar una seixantena de caps, la qual cosa es tradueix -sense la comoditat d’una nevera- en un tràfec de xulles de porc que prompte arriba a empestar l’atmosfera de les aldees. Per a justificar tal malbaratament de recursos, el Marings expliquen que els sacrificis honren i pacifiquen els esperits dels avantpassats; però això no s’ho creu ningú. Més aviat, tenen el lleig i incontinent pecat de tafanejar davant dels veïns per a demostrant-los que van de sobrats per la vida. I amb l’excés de carn feta malbé per la calor d’aquelles terres no és d’estranyar que obsequien amb magre les animetes santes.

Què persones més primitives! Per sort, nosaltres som més civilitzats. Sabem fer millor les coses i distingim perfectament la veritable riquesa. Els cultes i cívics homes occidentals tenim els nostres tresors als bancs o en inversions segures, no al bell mig d’un tancat de bacons. Tampoc no creguem en la fantasmagòrica omnipresència dels avantpassats, ni ens agrada la carn pudenta. Tenim insignificants pecats però aquests són molt mesurats i meditats, a més de poder-se confesar. I sobretot, hi ha una altra cosa definitiva que ens diferencia dels ancestrals Marings i és que, nosaltres tenim nevera.

Joan Ll. Mollà