Independència.

Depenc del cotxe per anar a treballar, d’un motor ben enllestit i del ben dipòsit alimentat. Depenc de què ara fa, exactament, cent cinquanta milions d’anys hi hagué un mar que, en desaparéixer, deixà soterrades tones i tones de plàncton i algues. Depenc del temps que començà a obrir els ulls a la llum quan encara no existien els rellotges.

Depenc de la suor de miners que escorcollen la pell de la Terra tot buscant minerals i de l’intel·lecte d’altres que converteixen les roques en canonades gegantines d’acer que s’encreuen rectes i tortes en un laberint indesxifrable de trajectòries pel món.

Diuen també que depen dels eixams d’abelles, del vent invisible que engronsa les flors i les fulles i dels impactes de meteorits pretèrits i futurs; de les marees que mai no he vist en la petita platja que conec.

Depenc de la sal de l’aigua i d’altres elements invisibles i vitals. Depenc de l’ànim del Sol, del creixement de vegetals que viuen en paratges ignots. Depenc de mecanismes i engranatges, del negre de fum que fou la tinta primigènia i de pensaments dibuixats amb lletres sobre papers; de l’aigua convertida en saliva i de la saliva convertida en verb i aquest en moviment.

Depenc del rastre deixat a l’éter per desconeguts i per l’empremta que deixaran aquells que encara no són nats. Depenc del món material i de les raons que vull entendre de l’immateral. Depenc tan sols d’una part que batega regular sota l’influx de la sort.

Joan Ll. Mollà